Maite Salord publica una novel·la sobre el pas del temps i dels llocs

Maite Salord i Ripoll (Ciutadella, 1965) s’ha dedicat a la política, fins fa poc, en l’àmbit municipal i també de govern autonòmic, però la seva formació és de filologia i va ser professora de llengua i literatura catalanes.

És autora, entre d’altres, de La mort de l’ànima (2007, finalista del premi Sant Jordi), L’alè de les cendres (2014) i El país de l’altra riba, amb què el 2021 va guanyar el premi Proa i el Joaquim Amat-Piniella.

Ara presenta El temps habitat (Proa) en què l’Àngela, una empresària d’èxit prop de la seixantena, torna a la casa familiar on passava els estius des d’abans de tenir-ne memòria. És un vell casalot sumptuós prop de la costa de Menorca. Ella i el germà petit acaben de vendre la casa a uns francesos i ja queden pocs tràmits pendents amb la immobiliària. Els pares són morts i ella ha viscut a Itàlia, lluny de l’illa natal. Ara que el marit l’ha deixada i se sent en un canvi d’etapa, torna a la casa que aviat no serà seva: el pati, el safareig abandonat, l’antiga caseta dels pagesos, els porxos, la capella… S’esborraran les empremtes i les cicatrius de la història familiar, que en aquest retorn impossible se li fan tan presents.

“És la quarta novel·la de Salord i la primera ubicada de manera estricta en la contemporaneïtat”, comenta l’editor Josep Lluch en roda de premsa.

“Salord planteja les grans preocupacions del moment, sense subratllats ni pedagogia tòpica. I el tema principal és la pèrdua del lloc, perquè el temps passa, però els llocs també passen”, afegeix.

“Les meves novel·les anteriors tenien un rerefons històric molt important. Aquesta no té aquesta càrrega històrica. La idea em va venir després de conversar amb un jove que em va explicar que la seva família havia venut la casa del poble, i ho va fer amb recança”, explica Maite Salord.

L’obra, tot i que té diàlegs, és de to intimista, basada en les evocacions que fa la protagonista recorrent calmosament la casa, des de les cinc del matí fins a les deu del vespre d’un mateix dia. “Concentrar la història en poques hores era un repte que em venia de gust afrontar.”

“Lliguem els records a un espai, però què diferents són depenent de l’espai de la casa; no seran iguals quan som a la cuina que quan passegem pel pati”, comenta l’autora.

Salord, a qui “no agrada donar lliçons de res”, assegura que “ara hi ha un boom de compradors francesos a Menorca; és una realitat que pot acabar desdibuixant l’illa”.

Aquest tema la va empènyer a mostrar una cara del conflicte no tan criticada com la del comprador estranger amb alt poder adquisitiu. “Ens agrada parlar dels compradors, però no ho fem tant dels venedors. Perquè algú compri, algú ha de vendre. I la protagonista no vol vendre, per això posa un preu astronòmic. Però ni així ho pot impedir.”

“L’obra vol mostrar el canvi social que hi ha hagut, les pèrdues de tradicions i costums, tot i que no he volgut que sigui nostàlgica. Hi ha una sèrie de conflictes i ferides mal tancades que es van desenvolupant al llarg de la trama, de l’enfilall de records evocats pels espais de la casa. Un recorregut que esdevé un balanç de la seva vida. Primer volta per l’exterior de la casa i després per l’interior, com a clara analogia dels pensaments, cada cop més íntims”, detalla Salord. “Lliguem els records als espais, però el que enyorem és el temps. El que has viscut no ho pots canviar però et pot servir per decidir com enfrontes el futur.”

Si algú vol relacionar la protagonista amb l’autora, va errat. “Amb la protagonista compartim generació i idees, probablement seríem bones amigues, però res més”, afirma Salord. La casa tampoc no és un espai real, “és inventada, està formada per fragments d’altres cases que sí que existeixen”.

El tema que apareix i que lamentablement és ben real és la pandèmia –la protagonista ha estat un mes en coma– perquè és el detonant de tot el canvi familiar. Salord va ser vicepresidenta del Consell Insular fins al 2021, any que va abandonar la política. Una etapa en què va haver de gestionar la pandèmia. Sap de què parla, tot i que El temps habitat parli i ens faci pensar en molts altres temes.