Enclavaments teatrals postalmogàvers
Que la dramatúrgia catalana està de moda, ho demostra com la cartellera del circuit comercial català la incorpora al seu repertori. Fa vint anys, els dramaturgs moquejaven pels racons demanant una oportunitat; ara copen la cartellera perquè les seves propostes funcionen a la taquilla, celebren, sovint, productores com ara Focus i Bitò El pont aeri de la Sala Beckett, lloc d’arribada de nous dramaturgs europeus per impartir cursos, esdevé un eficaç punt de llançament d’autoria catalana. Certament, el suport de l’Institut Ramon Llull a promoure gires fora de Catalunya i també a potenciar traduccions ( Catalandrama ) ha fet que el teatre de text català superi la frontera lingüística. Com als anys de la Corona d’Aragó dominant la Mediterrània, però ara en clau cultural i sense necessitat de les armes i l’amenaça dels almogàvers per imposar-se.
La representant d’autoria catalana, Marta Fluvià, ha comptabilitzat fins a deu estrenes previstes per a aquest 2024/25 a Grècia. Allà on els catalans s’utilitzen per a referir-se al dimoni (conseqüència de les salvatjades dels almogàvers del segle XIV), enguany s’hi representaran fins a deu espectacles diferents. És evident que hi té molt a veure la militància de la traductora Maria Chatziemmanouil, que es dedica a traduir al grec tant muntatges originals en castellà com en català. La gran majoria de les produccions en grec d’enguany venen d’aquesta traductora, amb més de dues dècades de trajectòria. Ella és l’autora del llibre, en grec 100 obres del segle XXI d’Espanya, un recopilatori d’algunes de les traduccions amb les quals l’especialista ha impulsat al seu país la dramatúrgia espanyola. Una altra clau necessària per a la proliferació d’autoria catalana a Grècia és la col·laboració entre l’agència grega The Artbassador i la catalana Marta Fluvià Agency.
Quins són els autors contemporanis que es programen aquestes setmanes a Grècia? A l’octubre es va estrenar Rita, de Marta Buchaca, una peça petita que també ha tingut producció a Madrid. La dramaturga, que abans havia estrenat Plastilina i Les nenes no haurien de jugar a futbol en grec, celebra la feina de mantenir autoria catalana constantment a la cartellera d’Atenes. També a l’octubre, Josep Maria Miró va estrenar la versió grega d’El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc (que va aportant premis per als actors que la interpreten). Al novembre, ha estat el torn de Josep Maria Benet i Jornet (Dues dones que ballen). Ell representa la baula que enllaça la tradició de Sagarra amb la generació de Sergi Belbel, més de mig segle defensant l’autoria textual de despatx, mentre les companyies independents apostaven per l’autoria col·lectiva a la sala d’assaig i menystenien la lletra escrita. Jordi Galceran és un altre dels autors triats, amb Fuita, estrenada fa un mes. Fuita és una comèdia fidel al teatre més popular i amb els girs necessaris per mantenir la tensió del públic. Tocar mare, de Marta Barceló, també s’ha estrenat al novembre.
Per a aquest desembre hi ha prevista una altra comèdia de família: Lapònia, de Cristina Clemente i Marc Angelet. I el mític Plou a Barcelona, de Pau Miró. A la llista, cal afegir-hi la producció del muntatge de David de Sola (Barcelona, 1971) La charca inútil. Als primers mesos del 2025 encara hi haurà dos títols més catalans: New order, de Sergi Pompermayer, i L’oreneta, de Guillem Clua. Aquest text, per cert, es va estrenar primer als Estats Units i va trigar cinc anys a tenir l’oportunitat en català.
Les dades que l’Institut Ramon Llull (IRL) ha aportat a aquest diari corroboren que el grec és la primera classificada de les llengües no hegemòniques pel que fa a traduccions. Anualment, s’hi fan quatre traduccions, des del 2021.A davant, hi ha llengües com l’anglès (17 traduccions només el 2021 i 4 el 2022) o l’italià (8 traduccions el 2022 i 9 el 2021). Les darreres traduccions al grec són textos de Victòria Szpunberg (L’imperatiu categòric) o Israel Solà (Austràlia). Pel que fa a gires, només viatgen les de dansa: Mal Pelo, Lali Ayguadé, la Cia. Carla Sisteré i la de Sílvia Batet, el 2023 i 2024, segons l’IRL. El teatre ha superat les fronteres. La traducció d’autoria contemporània ha substituït la por pels almogàvers, avui.
