Dibuixar amb els esperits

Cabrils s’ha proposat rescatar de l’oblit, sobretot entre els veïns i veïnes del municipi, una de les figures cabdals de la seva història recent i envoltada de tots els elements que la converteixen en un ésser fascinant. Aquest any se’n compleixen 65 de la mort de Josefa Tolrà, un nom que no aixeca passions entre la gran majoria de la gent, però que en canvi ja ocupa de ple dret un lloc destacat entre les artistes creatives catalanes del segle XX, amb obra seva en prestigiosos museus d’arreu del món. Aquest aniversari, segons recorden des de l’Ajuntament, ha de servir de palanca per projectar el nom de l’artista i aprofundir en la seva vida i obra. No serà la primera vegada que el consistori manifesta interès a redescobrir Josefa Tolrà, però sí que en aquest cas ho fa d’una manera més ben estructurada i amb una programació que es desenvoluparà durant tot el 2025. Però qui era Josefa Tolrà? Nascuda el 1880 i morta el 1956, no es va moure mai de Cabrils. De família humil, amb prou feines tenia estudis ni cap formació artística, i la seva vida es distribuïa entre la fàbrica tèxtil on treballava i la família. Casada amb el pagès Jaume Lladó, va tenir tres fills, dos nois i una noia. “La seva era una vida molt discreta, com la de la majoria de les dones d’aquella època”, indica l’historiador d’art i tècnic de Cultura i Educació de l’Ajuntament de Cabrils, Joan Ramon Herrador Rodríguez, responsable del programa d’actes. La vocació artística de Tolrà, però, es desenvoluparia de manera tardana i tindria el dolor, la tristesa i la pena com a principals motors. El fill petit, en Pere, moriria als 14 anys després d’una llarga malaltia. El segon, en Joan, moriria durant la Segona Guerra Mundial en un camp de concentració del sud de França. Aquest drama personal va portar la Josefa a una profunda depressió que la va fer connectar amb l’espiritualitat i a començar a escoltar veus interiors. Unes veus que, quan entrava en trànsit, li feien dibuixar personatges d’una bellesa estranya que ella no recordava haver fet quan despertava. La necessitat de dibuixar i pintar, i també brodar, els símbols que li transmetien aquelles veus va cridar l’atenció de la capital. Alguns dels membres del Grup 49 i de Dau al Set, encapçalats per Joan Brossa, es van traslladar a Cabrils per contemplar de primera mà l’obra d’aquella mèdium artista. En van quedar meravellats. “L’art avantguardista no era estrany a Cabrils, perquè en aquella època també hi vivia l’escultor Moisès Villèlia i al poble es va representar, per primer cop després de la Guerra Civil, El bell lloc de Brossa amb l’escenografia feta per Villèlia”, indica Herrador. De fet, d’aquella primera visita de Brossa a Tolrà, en sorgiria un vincle especial, atès que tots dos compartien l’amor pel món sobrenatural. La mèdium s’estimava el poeta i deia que l’envoltava una aura de llum. “Tu, noiet, estàs al costat de Déu. Però hi estàs d’esquena…”, li va dir en una ocasió. Josefa Tolrà es comunicava amb els esperits i transcrivia en llibretes els missatges que li arribaven del més enllà, tant en format dibuix com en poemes, novel·les, receptes guaridores o pensaments. Més d’un centenar d’aquestes obres deixen constància de la capacitat de treball de l’artista, que mai en va voler treure un profit econòmic.

Des de Cabrils, s’ha revifat la necessitat que Josefa Tolrà “tingui una presència social i mediàtica important a través de diferents activitats”. Durant la presentació dels actes del 2025 es va anunciar la creació d’un fons documental a la biblioteca, diverses xerrades, tallers i taules rodones i la possible creació d’un mural al poble amb la seva imatge o la seva obra. També es van proposar rutes pel poble on se senyalitzaran amb plaques informatives els diferents edificis rellevants durant la seva vida.