‘Mama’: somriure malgrat el càncer

Quan al febrer del 2022 a la Gemma Guzmán li van diagnosticar un càncer metastàtic la patacada va ser forta. No era per menys: la Gemma pateix una de les formes més agressives de càncer, amb metàstasis al cervell, i el primer diagnosi calculava que tan sols tenia sis mesos de vida. Va decidir seguir un tractament experimental i des de l’aleshores ha hagut de suportar processos de químio cada tres setmanes durant tres anys. Una teràpia feixuga, però que ja li ha salvat la vida dues vegades.

Malgrat això, encara li pesa aquella convicció que tenia la seva filla que viuria 102 anys. Té clar que difícilment hi arribarà –també, bàsicament, perquè poca gent ho farà–, però una de les coses que li ha comportat patir aquesta malaltia és que no es pot aferrar al passat, tampoc al futur; el que ha de fer i vol ella és viure el present.

Ho confessa davant la seva filla. També, davant la càmera, perquè una de les altres opcions que va decidir fer la Gemma –que és voluntària d’Oncolliga– és deixar-se gravar fins a la més mínima intimitat tot el seu llarg procés de lluita contra el càncer. Ho ha fet a través d’un documental que, titulat Mama, esdevé un retrat íntim i profund de la realitat que viuen les persones afectades pel càncer metastàtic, alhora que vol transmetre un missatge de superació i força.

Alex Mas Alcoberro, un realitzador audiovisual empordanès, és l’autor d’aquesta producció que compta amb la col·laboració de la Fundació Oncolliga Girona i de l’Institut Català d’Oncologia, que ens convida a endinsar-nos en el seu dia a dia, marcat per la convivència amb la malaltia, l’energia i la determinació.

Explica Alex Mas que ha estat tot un repte dirigir aquest film perquè per una banda volia evitar caure en tòpics i llocs comuns a l’hora de tractar un tema com aquest i, alhora, intentar ser el màxim respectuós amb la realitat conscient que una càmera sempre pot alterar el naturalisme. Quan l’ICO li va presentar el cas de la Gemma Guzmán no s’ho va pas pensar, el seu era una història diferent, no la “típica” de malaltia i superació que estem acostumats, sinó un cas peculiar pel fet que la pacient haurà de fer sessions de químio tota la vida fins que no trobin una altra solució. Per tant, el seu càncer el tindrà sempre i per aquest motiu ha hagut d’aprendre a conviure-hi. “El que volem mostrar, doncs, és com ho fa ella per aprendre a conviure cada dia amb una malaltia terminal, la seva rutina”.

Com descriu Mas, ella mateixa defineix aquest seu càncer com un matrimoni: “a vegades va bé a vegades no tant, però a diferència de la relació de parella és que mai m’hi podré divorciar”. També, com destaca, rodar aquest documental li ha servit per comprovar com de cert és allò que diuen els metges que l’actitud és molt important. “A la Gemma sempre hi trobes un somriure a la cara. Serà que demostra que la vida no es mesura només en temps, sinó en els moments que compartim...?”.

Mama, que s’estrena dijous 23 de gener al Cinema Truffaut (19 h), és un document destinat tant als pacients que breguen amb malalties com aquesta com per a familiars dels malalts que poden entendre millor pel que passen.