Editen les notes de xafarderia de la revista dels anys 30 ‘Mirador’

A vegades se’n deien potins, adoptant la locució francesa per “xafarderia”, però Mirador, la revista que, nascuda el 1929 (l’any de l’Exposició Universal), havia de fer-se ressò de la Catalunya moderna, dinàmica i oberta a Europa va popularitzar-los com un gènere d’humorisme audaç amb gasetilles breus, de to desenfadat i irònic, que recollien anècdotes de les figures més rellevants dels anys trenta, fossin polítics, artistes, escriptors, aristòcrates, capellans o delinqüents. El “Mirador indiscret” va ser, per descomptat, la secció més llegida del setmanari, però fins que el periodista Carles Singla no s’ha decidit a abordar-ne una selecció ordenada per temes, no se li havia fet prou justícia. Mirador indiscret (Eumo) és el retrat grotesc però no menys verídic de la societat i la política catalanes dels anys trenta, servit per Sagarra, Cabot, Gasch o Planes, encara que mai no signaven. Permet saber, per exemple, que Lluís Companys era tan distret, que a vegades oblidava on vivia; que Pompeu Fabra va estar a punt de calar foc a un tramvia, o que Santiago Rusiñol, fregant la setantena, encara s’escapava al cabaret. La primera presentació serà avui, amb una conversa entre Singla i Marcel Mauri a la llibreria Ona de Barclona (19 h).