Oui, la resistència i la perseverança

Dimecres va acabar la vuitena edició del festival Oui, un programa amb el qual els directors Mathilde Mottier i François Vila construeixen un pont entre la dramatúrgia contemporània catalana i la francesa. El seu és un exercici de resistència i perseverança. Sense la potència mediàtica de les grans distribuïdores han anat teixint una xarxa resistent i molt útil. Catalunya viu d’esquena a la dramatúrgia francesa (amb l’excepció puntual del vendaval de Yasmina Reza), molt més abocada al teatre anglòfon actual. El Oui ha anat posant llavors que van expandint-se de baix cap a dalt. Només així s’entén com dimecres el 95% dels espectadors de l’Aliança del Poblenou eren francesos entusiastes de veure un muntatge molt celebrat a París (més de 300 funcions, 160.000 espectadors). Els primers anys, els aforaments eren molt més petits (el Teatre Estudi de l’Institut del Teatre, el Dau al Sec o el de l’Institut Francès). Dimecres entre les 800 persones feien tota una festa de cada invitació a intervenir. Alguns habituals dels teatres es trobaven als marges de la marea de nou públic que es devia estrenar al Poblenou.

La connexió del festival Oui també lliga amb el talent català (Marc Garcia Coté, que va traduir al català els sobretítols del trepidant Passeport, també ha fet d’actor i de director de peces programades en altres edicions). O Adeline Flaun, que enguany ha moderat algunes de les postfuncions. El Oui aquest any ha programat prop d’un 80% d’autoria femenina. Ha tancat l’edició amb la peça més potent, d’un autor, Alexis Michalik, que ja va participar en el primer any amb La Porteur d’histoire. El TNC representa fins demà Els contrabandistes del llibre de Darayya, de Delphine Minoui, conseqüència també d’aquest traspàs de propostes culturalment molt nutritives, com la de Teoria King Kong, que aviat arrencarà temporada al Heartbreak, després de les funcions a Salt.

I què explica la peripècia de Passeport? Amb set intèrprets a escena, fa bategar una ficció sobre la integració arran de la crisi del campament de Calais. La confusió entre els que són francesos i ho volen ser porta una compromesa i encoratjadora reflexió, sota d’un thriller enginyós en què també destil·la resistència i perseverança.