El somni trencat de la República de Weimar

El nazisme a Alemanya, la seva pujada i consolidació al poder i l’esclat de la Segona Guerra Mundial és un període tan cruent i transcendent en la història del segle XX que sovint eclipsa la República de Weimar (1919-1933), el període anterior, que arrenca en el tractat de Versalles, que va posar fi a la Primera Guerra Mundial, i acaba amb l’arribada al poder de Hitler.

De l’anomenat Tercer Reich se n’han fet obres en tots els mitjans: novel·les, assajos, films paròdics, èpics o dramàtics, peces teatrals, però la República de Weimar ha quedat més diluïda mediàticament, amb excepcions com l’esplèndid film Cabaret. Ara Norma Editorial ens presenta en català Weimar. Temps incerts, una novel·la gràfica intensa que aborda aquest període que, per primer cop, va portar la democràcia a Alemanya, i que va ser de gran riquesa en molts àmbits com l’art, l’arquitectura, el disseny, el pensament, les arts escèniques, l’alliberament de la dona i la llibertat sexual, tot i tractar-se d’un règim nascut amb moltes condicions per Alemanya per part dels aliats, i que va acabar en una de les més sagnats dictadures.

Els autors de l’obra són els filòsofs Txuss Martín i Pau Pedragosa, que han treballat el cos conceptual i teòric de l’obra, i el traductor i dibuixant Rafael Morata, que ha estructurat l’obra i ha donat forma al guió. Es dona el cas que el còmic ha estat escrit originalment en català i, tot i que sovint hi ha debats filosòfics, el llenguatge és fluid i escaient.

Tot i la densitat de l’obra, Weimar. Temps incerts no perd el seu caràcter d’historieta. La intenció dels autors ha estat fer un treball de divulgació, gairebé didàctic, que té una altra expressió en l’exposició que han comissariat Martín i Pedragosa amb el mateix títol al CaixaForum de Madrid i que després viatjarà a Barcelona per ser inaugurada el 2 d’abril.

L’obra està basada en la novel·la de Thomas Mann La muntanya màgica i en trobem personatges clau de l’època que han transcendit el seu temps per influir la cultura i la ciència, i fins i tot la música actual: Albert Einstein; Albert Gropius, fundador de l’Escola Bauhaus, que tant va revolucionar el concepte de creació en acostar art i tecnologia; l’historiador Aby Warburg, creador de la biblioteca Warburg, de la qual va ser director el filosof Ernst Cassirer, que també té un paper actiu en el còmic. Les avantguardes pictòriques del segle XX també se citen en l’obra, amb la presència de Kandinski en el còmic.

El personatge que condueix el relat és Hans Neumann, un jove soldat malferit en la Primera Guerra Mundial i que ha perdut la memòria. El personatge circula per tota una sèrie de grans cervells mentre, des de la buidor del seu record, intenta trobar els seus orígens i identitat. Neumann acaba metamorfosant-se en Castorp, el protagonista de la novel·la de Mann.

El reguitzell de referències no només prové del camp de la ciència i la filosofia. També s’esmenta films que esdevindrien clàssics del cinema de tots els temps. Així, podem veure vinyetes amb imatges d’El gabinet del doctor Caligari o Metròpolis, que representen les contradiccions entre progrés i explotació. En aquest període la música fa un salt inexplorat: la música dodecafònica, que ha donat elements de creació a totes les músiques posteriors

Weimar. Temps incerts és una bona aportació al coneixement d’una època fonamental que, tot i que va acabar tràgicament, encara guspireja en la cultura actual.