A la recerca d’una identitat pròpia

L’autora de còmic (a més de viatgera impenitent en bicicleta i cuinera) Tessa Hulls és estatunidenca d’origen xinès, nascuda a Califòrnia i amb residència actual a Alaska. La història que s’explica en la novel·la gràfica AlAlimentar a los fantasmas (Reservoir Books) és la de la seva família. Un relat centrat bàsicament en tres dones: ella mateixa, la seva mare i l’àvia. Resseguint la història de Sun Yi, la iaia, a més de conèixer una nissaga particular, també podem tenir una perspectiva del que ha estat la història de la Xina que arrenca al segle XX. L’àvia Sun Yi va ser “un personatge trencat per la història”, diu Tessa Hulls en roda de premsa telemàtica des d’Alaska. Sun Yi va ser una periodista d’ofici que no va veure amb bons ulls l’avenç del comunisme i va haver d’empassar-se a desgrat tots els canvis de política de Mao, com la revolució cultural. Va ser una dona de gran personalitat i fortalesa, i va haver de passar-les magres per cuidar la seva filla Rose, mare de l’autora d’Alimentar a los fantasmas, quan va perdre la feina.

Amb uns precedents familiars convulsos, Tessa Hulls es va entestar a esbrinar la naturalesa de l’agitada vida de la seva àvia mitjançant una novel·la gràfica que ha trigat nou anys a finalitzar. El relat no és només la història d’una família, sinó la recerca de la identitat cultural de la mateixa autora.

La gran herència xinesa de l’autora es barreja amb altres sangs. L’avi de Tessa Hulls era un diplomàtic europeu que va conèixer abans de la presa de poder de Mao. Quan Sun Yi va quedar embarassada de la mare de la Tessa, es va fer escàpol i, així, àvia i mare van passar grans penalitats en un règim que les va rebutjar per la seva contemporització amb l’enemic capitalista. “Tothom m’ha assenyalat el poc pes masculí en la història, però és que els homes no van assumir les seves responsabilitats.”

Amb molts daltabaixos, l’àvia i la mare de Tessa Hulls van poder fugir de la Xina comunista i van arribar a Hong Kong, des d’on farien un salt als Estats Units, on la mare coneixerà el pare de Tessa Hulls. Abans, però, Sun Yi publicaria les seves memòries, que van esdevenir un gran èxit editorial. Serà el seu darrer acte de lucidesa, perquè, a poc a poc, caurà en la demència i passarà temporades en una institució de malalties mentals.

Rose, la mare de Tessa Hulls, va tenir la sort a Hong Kong de poder ser becada en una escola catòlica destinada bàsicament a les elits occidentals, fet que li va permetre fer el salt als Estats Units, on naixeria Tessa Hulls.

Tota aquesta enrevessada història vital amb moltes més derivades és el que va crear a Tessa Hulls un neguit sobre la seva identitat cultural. La seva mare, tal com es pot detectar en l’obra, va intentar transmetre-li un llegat de cultura xinesa que l’autora, al llarg de la seva vida, ha percebut com una llosa que li impedia expressar la seva identitat. Actualment ha trobat el seu lloc gràcies a la llarga reflexió que ha representat aquest llibre i també relacionant-se amb altres estatunidencs d’origen xinès.

Els nou anys d’elaboració de l’obra han estat un procés complex per encabir-hi els diferents nivells d’informació que conté. Autors de novel·la gràfica la van assessorar dient-li que, en vista d’un projecte tan ambiciós i que es preveia a llarg termini, no comencés a dibuixar d’entrada. La raó és que els dibuixos primerencs serien menys consistents que els del final. I així ho va fer. Per començar, va escriure un text i va indicar amb frases curtes el que volia expressar en cada pàgina. El resultat final és una obra densa, tant conceptualment com gràficament, que requereix una lectura pausada, tot i ser amena. Gràficament utilitza un recurs que consisteix a no dibuixar els fons de manera realista i que utilitza recursos gràfics al·legòrics o surrealistes. “En una obra tan carregada, no volia sobresaturar el lector”, va dir.