El Mercat de les Flors aplega artistes al límit, que investiguen els canvis

Que la creació d’arrel viu una nova joventut és una evidència comprovant la vitalitat del Pla d’impuls d’aquest àmbit i l’Obrador de Fira Mediterrània. El Mercat de les Flors s’ha trobat puntualment donant suport a peces que naveguen entre diferents gèneres, coincidint sovint en la dansa contemporània. Radical d’arrel convida a La Chachi, Juan Carlos Lérida, Laila Tafur, L’esbart Rocasagna amb Quim Bigas, L’esbord, Laia Santanach , Victor i Raül Pérez Armero i Manuel Liñán en un cicle que comença aquest vespre i que s’allargarà fins al 3 de maig. El cartell alterna peces estrenades a Fira Mediterrània (L’hereu Riera, Maja y bastarda, ERA, Rel i grapa, per exemple), amb altres que han tingut una presentació puntual en espais insòlits (Jarana) amb altres que es programaran la tardor vinent (Cher).

La Chachi que va meravellar amb una performance d’esgotament i una ironia punyent al TNT (Los inescalables Alpes. Buscando a Currito), debuta al Mercat de les Flors (Lâs alegrías, avui i demà), amb una peça formal sobre aquest pal del flamenc, segons explica ella mateixa en un vídeo). L’obra indaga sobre aquest pal flamenc.

Ben diferent és Cher, el darrer treball de Juan Carlos Lérida (de divendres a diumenge). En una nova transició artística indaga sobre els “cossos desafinats,”. Als seus 53 anys veu com la maduresa substitueix l’energia. Però en comptes d’enfonsar-se en la nostàlgia, opta per preveure quines seran les seves potencialitats de futur. En el nou treball canta, toca i parla a públic. Inspirant-se en l’auto-tune que utilitzava la cantant Cher per corregir la seva veu, Lérida explica que aquest aparell es va crear per a localitzar petroli a partir d’ones sonores. En aquest petroli personal, amb dramatúrgia de la Gonzalo Gómez, hi ha trobat referències íntimes que estaven amagades. L’espectacle s’encén amb foc i convida a una explosió final com si fos l’apoteosi d’una boda gitana, especula.

Víctor Pérez Amero va voler tornar als seus orígens de la dansa popular col·lectiva, en el seu retorn de formació de dansa contemporània per Europa. A Rel i grapa (26 i 27 d’abril) hi intervé el seu germà (el percussionista Raúl Pérez Amero). Volia indagar en situar un ballarí d’arrel sol i confrontar-lo amb la música i en un deliri musical i de moviment que el transporta a les noves formes més modernes com el twerk.

Laia Santanach tanca la seva trilogia sobre la relació de la dansa d’arrel i la contemporània amb Jarana (del 10 al 13 d’aril). L’obra que ja s’ha vist puntualment pren la forma d’espectacle complet amb una escenografia pròpia i provant de recollir els moments previs a una actuació en un grup. Es pregunta, de nou per les raons per les que els balls col·lectius tendeixen a desaparèixer i com es poden actualitzar en una cultura en què, tot canvia massa ràpidament. És una festa i sense buscar-ho apareix l’humor de fet, com en el cas de Laila Tafur. Aquesta admet que a Maja y bastarda (dissabte i diumenge), com en obres anteriors seves, treballa des d’un lloc estrany que provoca una divertida desorientació al públic, però que s’allunya de remarcar-la, per no convertir-ho en un acudit fàcil de Los Morancos, sentencia.