Crítica
jazz
Viatge interior
Díaz va saber transmetre una sensació de benestar i serenor
Quan a Joan Díaz els responsables del Festival de Jazz de Vic li van encarregar el Pianíssim amb el que havia de donar el tret de sortida al seu certamen de fa tres anys, poc s'imaginava que aquella experiència donaria com a fruit el seu primer disc a piano sol. Un treball que just ara s'acaba d'editar, Benestar-Peaceful (Nómada 57), i que el Festival de Jazz de Barcelona ha acollit dins el cartell d'enguany amb les càmeres del canal Mezzo com a testimoni d'excepció. Va ser davant un públic que va omplir tots els seients de la sala Luz de Gas i que va seguir amb respectuós silenci i interessada atenció el repertori que dóna vida a aquesta nova experiència en la carrera de Joan Díaz.
El pianista, però, no es va presentar exactament sol, sinó que es va fer acompanyar pel saxo del valencià Perico Sambeat, que en el disc col·labora en un parell de temes –Not in Love i Turn on the Stars–. En directe, la participació de Sambeat va ser més activa i va ajudar a vestir des de la màgia de la improvisació altres peces com A Coruña al mateix temps que va alternar la sonoritat del soprano amb la del tenor i la flauta.
El fil conductor de tot plegat, però, i la càrrega emotiva de la vetllada va carregar el seu pes essencial en unes composicions impregnades d'un lirisme amb motius romàntics i evocadors. Uns temes amb què el seu autor ha volgut traduir en acords i harmonies el viatge interior en què s'ha trobat immers durant els darrers dos anys. I a través d'ells transmetre la sensació de benestar i serenor que creu entreveure al final d'aquesta travessa i de la qual va aconseguir fer-nos feliçment partícips.
