El nunci s'imposa
Els bisbes catalans demanen ara lliurar a Aragó l'art sacre en litigi, tot i que van donar suport fa sis anys a la defensa que en feia l'aleshores bisbe de Lleida
“És respectable que els bisbes defensin el dret canònic, però el govern ha de defensar el civil”
El nunci del Vaticà a l'Estat espanyol, Renzo Fratini, s'ha sortit amb la seva i s'ha imposat als bisbes catalans en el litigi per l'art sacre lleidatà que reclama Aragó. Tots ells han fet públic, mitjançant la Conferència Episcopal Tarraconense, un comunicat en què demanen “que es puguin complir les decisions emanades de la Santa Seu sobre aquests béns eclesiàstics”, és a dir, que es lliurin les peces al bisbat de Barbastre-Montsó.
A la Tarraconense no li ha quedat més remei que obeir el nunci i l'estratègia política i diplomàtica que dirigeix el secretari d'Estat del Vaticà, Tarcisio Bertone. Fratini ja va exi-gir fa uns mesos als prelats de les diòcesis catalanes una presa de posició unànime a favor de l'acord que el bisbe de Lleida, Joan Piris, i el de Barbastre, Alfonso Milián, van signar a la Nunciatura l'octubre passat i en què es reconeix la propietat aragonesa de les obres i se n'acorda el trasllat des del Museu de Lleida. Almenys dos bisbes, segons va reconèixer el mateix Fratini, eren reticents, però finalment han claudicat.
La Conferència Episcopal Tarraconense, reunida a Tiana (Maresme), reconeix la complexitat del conflicte i, per això, també demana que la solució final “respecti sempre l'ús compartit d'un patrimoni religiós i cultural nascut per a la lloança de Déu i la catequesi dels fidels, i permeti que sigui posat al servei de tothom”.
Amb aquest acord a la mà, Bertone i Fratini tenen més força per trucar a les portes dels governs català i estatal i buscar una solució política i negociada, tot i que partint de la base de l'acatament de les resolucions vaticanes i intentant evitar enfrontaments.
No obstant això, la resolució dels bisbes catalans és contradictòria, ja que al 2005 van donar suport, també unànime, al bisbe de Lleida d'aleshores, Francesc Xavier Ciuraneta, en la seva defensa del patrimoni diocesà, adquirit de manera legítima pel bisbe Meseguer al 1893. Tres anys més tard, la Tarraconense es va tornar a pronunciar per afavorir “totes aquelles accions que puguin conduir a aprofundir en la comunió eclesial”, davant un conflicte polititzat i que ja enfrontava dues comunitats.
El Vaticà i Aragó esperen que el canvi de titular al Departament de Cultura faciliti aquest acord. Amb tot, el conseller Ferran Mascarell es manté en la legitimitat i unitat de la col·lecció. Mascarell, segons portaveus de Cultura, veu “respectable que els bisbes de la Tarraconense defensin el dret canònic, però la Generalitat ha de defensar el dret civil” i, per tant, continua prevalent la llei de patrimoni cultural de Catalunya, que garanteix la custòdia i unitat de l'art sacre. Mascarell, però, continua apostant per “parlar molt i cercar una fórmula de consens que pugui ser satisfactòria per a totes les parts”.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, es va pronunciar en termes similars per reclamar els drets de Lleida sobre aquestes peces, però també amb voluntat de pactar i compartir-lo.
Mentrestant, les obres continuen a Lleida i el mateix nunci Fratini parlava d'una resolució amb vista a tres anys. I després de setze anys de litigi, el conflicte s'ha complicat més perquè hi ha diverses causes obertes als tribunals.
