Drama sacre

Una de les millors orquestres barroques d'Europa, un cor de notable ductilitat, uns solistes a l'altura de les complexitats tècniques i expressives de l'obra en cartell i un director que coneix extensivament i intensiva la música de Bach. Tots aquests elements semblen en principi suficients per garantir una lectura remarcable de la Passió segons Sant Joan, en oportuna presència al Palau en temps prepasquals, però no acaben de ser totes les raons per justificar que aquest concert deixés una petja tan profunda.

El secret potser es troba en la plasticitat amb què Ton Koopman va abordar la peça, modulant paraules i música amb la flexibilitat necessària perquè el missatge evangèlic i la seva traducció bachiana colpissin l'esperit. La seva va ser una lectura dramàtica, no en el sentit d'histrionisme teatral, sinó perquè cada gest, cada accent, cada detall estaven pensats per crear la tensió necessària per il·luminar des de dins l'obra. Les impecables gradacions dinàmiques del cor inicial eren el punt d'arrencada d'un discurs en què la intensitat poètica de les àries, l'assemblatge fervorós dels corals (veritable veu de la comunitat de creients) i el ritme ajustat dels recitatius van crear un poderós efecte acumulatiu. El sensacional Evangelista de Tilman Lichdi va ser el millor conductor possible de la història, mentre el Jesús del veterà Klaus Mertens mantenia tota la seva commovedora dignitat. Els dos cantants van abordar sense problemes les àries de tenor i baix, mentre que Marlis Petersen va ser una soprano de luxe, i el contratenor Maarten Engeltjes va aturar el temps a Es ist vollbracht!.