Expressivitat i maduresa

Amb els Tre Sonetti de Petrarca va començar el recital dedicat a Franz Liszt que, amb el títol Memòries d'una ànima, el pianista gironí Lluís Rodríguez Salvà i l'actor torroellenc Joan Massotkleiner van oferir al claustre de la catedral en el marc del dotzè Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona. La veu poderosa i penetrant de Massotkleiner va anar introduint, de manera expressiva i contundent, cada una de les peces pianístiques amb la lectura de textos de diferents autors, com Petrarca, Dante, Lamartine, Sénancour i Victor Hugo, que van inspirar Liszt en la seva creació artística.

El recital, doncs, va ser una trobada entre música i poesia, en el que es van tractar els temes de l'amor, el desencís, la mort, l'absència i l'esperança d'un més enllà.

Lluís Rodríguez va deixar clar en la seva actuació que posseeix una exquisida sensibilitat, la qual acompanya amb una gran musicalitat i comprensió de les partitures que interpreta.

Amb Vallée d'Obermann, Rodríguez va engegar el desplegament del seu potencial musical i va ser en la part del Recitativo, caracteritzada pels continus tremolos i per la contundència del diàleg dramàtic dels materials musicals, on es va començar a plasmar la seva maduresa interpretativa en el repertori lisztià.

Mentre que a Funérailles, Octobre 1849 i a l'Andante Lagrimoso d'Harmonies Poétiques et Religieuses, el pianista gironí deixava palesa la seva versatilitat expressiva en la diversitat de contrastos entre aquestes dues peces, a Après une lecture de Dante, va ser la seva tècnica i la lògica interpretatives les que van fluir en primer pla, oferint una versió plena de contrastos on hi va ressaltar el ric món harmònic del pianisme de Franz Liszt.

Lluís Rodríguez i Joan Massotkleiner van optar, en la seva interpretació, per donar continuïtat expressiva al recital, enllaçant les parts recitades amb les pianístiques, per tal de conferir unitat i sentit dramàtic al recital.