[D]
0
18 juny 2009 2.00 h

RAIMUNDO AMADOR

GUITARRISTA

«Sóc més trobador que ‘cantaor'»

El gran guitarrista sevillà obre avui el cinquè Caixa Sabadell Etnival a l'Auditori de Girona

Raimundo Amador (Sevilla, 1959) oferirà aquesta nit el concert inaugural del 5è Caixa Sabadell Etnival a l'Auditori de Girona (21.00 h, 15 i 20 euros). Hi porta les seves blueslerías, el màgic encontre entre el blues i la bulería. En principi, si no hi ha desercions familiars –com ell mateix explica en aquesta entrevista–, Raimundo hi actuarà acompanyat per Pepe Bao (baix), Anye Bao (bateria), Mundi Amador (percussió), Álvaro Gandul (teclats), Lin Cortés (guitarra i veu) i Carmen Amador (veus). La primera jornada del Caixa Sabadell Etnival es completarà avui a Platea, a partir de la mitjanit, amb la Balkatalan Experience: un col·lectiu de discjòqueis i videojòqueis que actualitzen la música dels Balcans. I ara parla Raimundo Amador.

–Blueslería: un concepte afortunat.
–«Fins i tot el vaig registrar. De fet, nosaltres fa molt de temps que ens dediquem a les blueslerías, almenys des del 1976, ja abans del primer disc de Veneno. Després vam anar depurant la idea fins que la vam acabar de definir amb Pata Negra a Blues de la frontera (1987).»
–Ha citat dos discos molt importants. No està gens malament començar amb una obra mestra com és Veneno.
–«Jo ja havia gravat abans el Triana de la Familia Montoya, amb només 16 anys, i prèviament fins i tot havia enregistrat dos singles amb Juan José Amador i José Manzano quan actuàvem al tablao Los Gitanillos i ens va venir a veure un directiu de la Columbia.»
–Amb qui va començar la nissaga Amador?
–«El meu avi, que es deia exactament com jo, Raimundo Amador Fernández, ja tocava un parell d'acords amb la guitarra, però era sobretot cantaor. I el meu pare, Luis Amador, que va morir fa dos anys i mig, va ser guitarrista professional, primer a la SER de Sevilla i després a la base americana de Rota. Ara tinc uns quants fills i nebots, com ara el fill de Rafael, Luis, que estan fent coses molt bones. Suposo que és cosa dels gens.»
–A Girona actuarà en formació de septet, amb els seus fills Mundi (percussió) i Carmen (veu)?
–«Ells vénen sovint amb mi, però tenen també les seves pròpies carreres i depèn de la feina que tinguin. Carmen canta Camarón, però si no hi és ella, ho fa Lin Cortés.»
–I per què no vostè?
–«No, jo ja canto Pata Palo i les meves coses. Em considero més trobador que no pas cantaor.»
–El seu primer amic al Myspace és Django Reinhardt. També hi són Dylan i Hendrix.
–«El meu Myspace l'ha fet una noia que també canta i es diu Rakel Winchester. Jo li dic la Veneno, per les seves lletres. Django Reinhardt i Hendrix són dos dels meus guitarristes favorits, tot i que a Django el vaig descobrir més tard, a través del baixista de Tabletom.»
–Va fer 50 anys el 26 de març. Com ho porta?
–«Bé, molt bé, ja ho veureu en el concert. Simplement, tinc tres néts i em vaig adonant que ja no sóc un nen [riu].»
–El nou disc?
–«Sortirà aquest any o el 2010, amb temes nous.»
–I es dirà Blueslerías?
–«No, perquè últimament hi ha massa ría, ría, ría [riu]. Però que consti que nosaltres ja fa temps que anem pel món amb les nostres blueslerías.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides