cultura

Novel·la

Xavier Cortadellas

Un món cors

Anton Pàulu s'ha jubilat a cinquanta-tres anys: no té dona ni fills i ha fet prou diners per poder desprendre's del magatzem que tenia a Marsella. Torna a Còrsega sol, després d'haver-ne estat vint-i-cinc anys fora, tot i que sempre s'ha identificat arreu com un cors. L'última pàgina és una novel·la d'algú que retorna als orígens, i que jo sàpiga és també una de les primeres obres –si no la primera– de la literatura corsa que es tradueix al català. N'ha fet la traducció Antoni Arca, que és alguerès i que deu conèixer tan bé com Georges de Zerbi l'ambient a vegades irrespirable dels mons tancats com les illes, on “ja se sap, hi ha sempre les mirades dels altres”. En general, la traducció és prou correcta, tot i que sorprèn que Arca es decanti per utilitzar la variant valenciana de l'imperatiu del verb dir o que qualifiqui de sardanistes els homes i dones del capítol XVII que discuteixen fent rotllana sortint de missa.

Excessivament esquemàtica

Massa assagística perquè funcioni del tot bé com a novel·la, en alguns moments L'última pàgina és excessivament esquemàtica: tot just acabem de llegir, per exemple, que Anton Pàulu s'ha instal·lat i ha fet arreglar la casa familiar de San Martinu, a tocar Bastia, que el narrador ens explica en molt poques planes que Anton Pàulu accepta presentar-se a les properes eleccions municipals després que l'alcalde l'hi proposi, que entra en contacte amb joves nacionalistes corsos sense haver-s'hi d'esforçar gens, i que s'enamora de Maria Ghjuvanna, que és casada, que és la mare d'un d'aquells joves nacionalistes i que és una de les dones més boniques del poble.

Com que De Zerbi ha viscut també anys fora de Còrsega, com que defensa la llengua i la cultura corsa i com que és regidor de l'Ajuntament de Bastia, costa molt poc trobar trets autobiogràfics. Si volen descobrir Còrsega, però, és una bona porta d'entrada. I, si va interessar-los el personatge de la Tzia Bonaria Urrai de L'acabadora, de Michela Murgia, que està ambientada a Sardenya i que, pel meu gust, és excessivament antropològica, en aquesta novel·la hi trobaran un personatge semblant. Es diu Maria Domenica i és tia materna d'Anton Pàulu. Està profundament arrelada a Còrsega i, al mateix temps, és universal, perquè, al capdavall, les illes són només illes i no mons a part.

L'última pàgina Autor: Georges de Zerbi Traducció: Antoni Arca Editorial: Fonoll Juneda, 2011 Pàgines: 190 Preu: 16 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Danseu converteix un paller de les Piles en un teatre

BARCELONA
Andreu Martín
Novel·lista i guionista de còmics

“Vaig aprendre a llegir amb la col·lecció ‘La Cua de Palla’”

Barcelona
Luz Casal
Cantant

“El més important per a un artista és la sensació de llibertat”

Barcelona
ARTS EN VIU

Caixafòrum programa una vetllada de circ a Casaramona

BARCELONA
ARQUITECTURA

‘Parlaments d’aigua’, la proposta catalana per a la Biennal d’Arquitectura

BARCELONA
ART

L’artista Refik Anadol estrena una quarta obra exclusiva per a la Casa Batlló

BARCELONA
Cultura

Primeres cinc figures de la imatgeria festiva declarades Bé Cultural d’Interès Nacional

Vilafranca del Penedès
Cinema

El cinema Truffaut renova la seva identitat visual corporativa

Girona
Música

Julieta i Mushkaa col·laboraran juntes en un nou tema

barcelona