“Ja has visitat la Casa Masó?”

Mal­grat que aquests dies són molts els que ja l'han pogut visi­tar (veïns, auto­ri­tats, peri­o­dis­tes i amics i cone­guts), ahir vuit pri­vi­le­gi­ats vam tenir l'honor de dis­fru­tar de la pri­mera visita guiada ofi­cial de la recent­ment inau­gu­rada Casa Masó. El dia rúfol que ens va acom­pa­nyar no va ser l'ideal per gau­dir del poten­cial d'aquesta casa natal, res­tau­rada per l'arqui­tecte Rafael Masó ara fa cent anys, una autèntica caixa de llum si el sol la il·lumina i els seus rajos s'esco­len pels vitralls i vidre­res que donen a la façana del riu Onyar. Ni així, amb l'incon­ve­ni­ent cli­ma­tològic, alguns dels assis­tents no es van estar d'excla­mar adjec­tius com ara “preciós”, “extra­or­di­nari” o “espec­ta­cu­lar” en aca­bar el recor­re­gut de 45 minuts per la casa museu en rigo­ro­sos grups de com a màxim vuit per­so­nes.

Real­ment la visita s'ho val. La immersió en una època i uns refe­rents històrics –la Girona de prin­cipi del segle XX i l'art nou­cen­tista– és total. Es comença per la pro­jecció d'un audi­o­vi­sual, bell i con­tem­pla­tiu, que il·lus­tra a grans trets la gran­di­o­si­tat del lle­gat artístic i arqui­tectònic de Masó. El visi­tant, a con­ti­nu­ació, acce­deix a l'inte­rior d'aquesta casa senyo­rial per l'entrada del mateix car­rer Balles­te­ries, tant majes­tu­osa com deli­cada, en la qual sant Narcís i santa Paula donen la ben­vin­guda. Després de pujar les esca­les i havent pogut apre­ciar amb detall els escuts heràldics de l'arri­ma­dor de ceràmica, s'entra al vestíbul, on un ja per­cep de pri­mera mà la cali­desa d'aquesta casa. En aquest espai s'apre­cia com l'arqui­tecte va acon­se­guir també crear una sen­sació d'espai ampli, orde­nat, har­moniós i sobri amb la repe­tició de for­mes geomètri­ques allar­ga­des ver­ti­cals, fent bai­xar la llum natu­ral per una clara­boia al fons i fent pre­do­mi­nar la fusta i els colors crema i xoco­lata. Un cop a dins, i a par­tir d'aquí, es poden apre­ciar suc­ces­si­va­ment i amb tota mena de detall estan­ces com ara el men­ja­dor (on des­ta­quen la làmpada, el mobi­li­ari i els vitralls), el cosi­dor i les gale­ries (mira­dors pri­vi­le­gi­ats sobre el riu, que merei­xen per si sols la visita a la casa), la cuina i l'escala de car­gol (d'ús exclu­siu del ser­vei i que et trans­por­ten a una vida quo­ti­di­ana tant dis­tant), la bibli­o­teca i el des­patx de San­ti­ago Masó (el germà gran dels Masó, Valentí, hereu de la casa durant molts anys), la sala d'estar (amb la col·lecció de pin­tura) i, ja a dalt, els dor­mi­to­ris i el lavabo (d'un refi­na­ment exqui­sit).

A més de la indub­ta­ble qua­li­tat arqui­tectònica de l'immo­ble, resulta d'allò més sug­ge­ri­dora la visita per l'attrezzo que un va admi­rant pas a pas a mesura que es recorre la casa. Això s'ha acon­se­guit en gran part gràcies a l'afany de Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta per guar­dar totes les peces ori­gi­nals de la llar de Rafael Masó. També, per aju­dar a la com­pa­ra­tiva tem­po­ral, cal res­sal­tar la idea bri­llant de mos­trar fotos de l'època a través d'una tau­leta portàtil que por­ten les guies.

La nos­tra va ser la pri­mera visita –molt ben guiada, per cert, per la San­dra, que va saber com­bi­nar a la per­fecció el to amè i didàctic–, però al llarg de tot el dia d'ahir es van suc­ceir les excur­si­ons d'un munt de giro­nins i giro­ni­nes –amb reserva prèvia, això sí– interes­sats a apro­fun­dir en la vida i obra d'aquest arqui­tecte uni­ver­sal. Vista la reacció de la majo­ria, podem afir­mar, com va dir l'alcalde Car­les Puig­de­mont abans-d'ahir a la inau­gu­ració ofi­cial, que d'aquí a molt poc temps la pre­gunta de tot gironí i resi­dent a la ciu­tat serà: “Ja has visi­tat la Casa Masó?”