La nova biblioteca de l'Estat a Girona

Fa pocs dies vaig sen­tir una con­versa invo­luntària de dues per­so­nes de Girona, i en català, en una cafe­te­ria, men­tre deien: “Ens tro­ba­rem a la Meca.” Carai, penso jo, quin viatge més llunyà i exclu­siu... No s'ha de fer, però vaig parar l'ore­lla. Esta­ven par­lant del lloc on ara estan cons­truint la nova bibli­o­teca de l'Estat a Girona, entre els car­rers Emili Gra­hit i Oriol Mar­to­rell. Vaig pen­sar: sense comen­ta­ris, però mala­ment rai.

L'Ajun­ta­ment de Girona farà bé de posar un nom adi­ent a la ins­tal·lació, un nom sig­ni­fi­ca­tiu, que tin­gui un sig­ni­fi­cat i un mis­satge... Una tasca gens fàcil.

Cada dia passo pel davant d'aquesta obra, que ara ja està pre­nent la forma defi­ni­tiva, i crec, en con­fiança, i així m'ho han fet notar alguns veïns, amics i per­so­nes amb qui he par­lat sobre el tema, que l'obra d'aquesta bibli­o­teca no s'inte­gra gens amb el seu entorn, almenys de dia, i crec que un cop aca­bada i il·lumi­nada, de nit encara ho acon­se­guirà menys. És una llàstima que, en una situ­ació tan pri­vi­le­gi­ada, el pro­jecte dóna l'esquena a un car­rer amb tanta cir­cu­lació com és Emili Gra­hit, i a un de resi­den­cial, com és l'Oriol Mar­to­rell. És a dir, es tanca dins seu. No sóc con­trari al mate­rial de la façana (u-glass), que sens dubte sem­bla molt inno­va­dor, però sí que se n'ha abu­sat, pot­ser massa. Si aquesta obra es trobés, per exem­ple, al cam­pus de Mon­ti­livi, o al Parc Tec­nològic, o en un entorn menys dens, pot­ser s'inte­gra­ria millor en les cons­truc­ci­ons de la zona. Però sent on és no lliga pràcti­ca­ment amb res; vol ser, però no és. Molt pos­si­ble­ment, per dins sigui una obra excel·lent, fun­ci­o­nal, moderna, avançada... Però en una obra tot és impor­tant: la seva fun­ci­o­na­li­tat i la seva bellesa tant inte­rior com exte­rior. La ciu­tat i els veïns ens mereixíem una altra cosa. Anna Pagans va ser una bona alcal­dessa, però pos­si­ble­ment algun seu com­pany de viatge polític no va estar a l'altura en el moment de fer la cessió del ter­reny. Vigi­lar, pro­po­sar i ori­en­tar el tipus de cons­trucció i els mate­ri­als a uti­lit­zar. Un pro­jecte i una obra d'11,5 mili­ons d'euros merei­xia més atenció des de Girona, encara que estava encar­re­gada i pagada des de Madrid. Entro a la pàgina web dels Arqui­tec­tes de l'obra, Corea & Moran Arqui­tec­tura de Bar­ce­lona. Han fet pave­llons, hos­pi­tals, cen­tres cívics, bibli­o­te­ques i mol­tes infra­es­truc­tu­res. Par­len d'un entorn gris, i jo em pre­gunto: aquest edi­fici no farà que Girona sigui encara més grisa? No seria que el pro­jecte es va fer en aque­lla època de tanta feina? S'ho varen mirar amb calma? Es va madu­rar, el pro­jecte? Es va pen­sar en els veïns, als ves­pres, amb tot il·lumi­nat? Quin impacte, no cre­uen? S'ha pen­sat amb la pos­si­ble des­va­lo­rit­zació de la zona? No serà que el pro­jecte va ser con­ce­but per obte­nir un premi i res més? Veient la pàgina web i el pro­jecte, tenim aquesta impressió.

Som en l'època d'inter­net i de les noves tec­no­lo­gies, com tot­hom sap, i això anirà a més, i jo em pre­gunto: calia una obra-bibli­o­teca d'aquesta enver­ga­dura per a Girona? Que consti que sóc un amant de la cul­tura i la lec­tura, però pot­ser estem arri­bant a un excés d'aquest tipus d'equi­pa­ments, en gene­ral, a les pobla­ci­ons de Cata­lu­nya. Fa pocs dies, en lle­gir un arti­cle de Joan Ribas a El Punt Avui, en el qual es repas­sava el tan­ca­ment d'una dot­zena llarga de lli­bre­ries a Girona en els últims temps, em va fer pen­sar. Algú podria dir: home, l'impor­tant és tenir l'edi­fici; és clar, sem­pre podrem uti­lit­zar-ne una part per a altres fun­ci­ons, si arriba el cas.

Acon­se­gui­rem omplir-lo d'usu­a­ris i dotar-lo de l'ús que es mereix? Qui pagarà el seu man­te­ni­ment i fun­ci­o­na­ment? Com sem­pre, el temps ens donarà o traurà raons. El dis­seny i mate­ri­als del pro­jecte ja no ens els can­vi­ara ningú. I l'impacte de dia i de nit per als veïns, via­nants i gent de Girona, tam­poc. Aviat se'n farà una inau­gu­ració ofi­cial i tots con­tents. O no tots con­tents? Tant de bo m'equi­vo­qui.