La revolució dels indignats

Any rere any, La Galera continua editant amb especial cura les obres guanyadores del premi Hospital Sant Joan de Déu. I un cop més, aconsegueix sorprendre'ns amb l'edició del premi, que en-guany es desplega com un acordió. De fet, es tracta d'un llibre objecte: representa l'acordió que toca la protagonista, amb els fulls plegats en ziga-zaga, els seus estiradors de plàstic a les cobertes per poder-lo desplegar, el títol escrit lletra per lletra sobre el que serien les tecles de l'instrument i una plaqueta commemorativa amb els noms de les autores (Martí O'Toole & Villamuza me fecit). Un disseny atractiu i temptador per a qualsevol mà.

També és interessant l'opció d'escriure en format de prosa un text ple de rodolins, que dóna una cadència especial al relat d'una companyia de circ que vol alliberar-se del poder autoritari i gens escrupolós del seu director, en Pavlo Penkov.

L'àlbum s'estructura en dues parts. La primera es llegeix i es contempla en una de les cares del desplegable, i la segona, en l'altra. La primera presenta situació i personatges (qui són, d'on provenen els artistes del circ i quina situació genera en Penkov que motiva la revolta capitanejada per la puça acordionista) i la segona descriu la desfeta de la troupe i la fugida dels seus membres.

Villamuza utilitza una composició de figures a base de línies horitzontals i verticals en la primera (estabilitat, ordre, continuïtat, simetria) realçada per la presència del fris que forma el públic en forma de franja horitzontal, tot sobre fons de color crema, i se serveix d'una composició a base de diagonals en la segona (moviment, desplaçament, seqüenciació) amb un fons blau verd darrere les figures que fugen.

La il·lustradora crea els volums amb un traç de grafit marca de la casa, acoloreix amb gammes que combinen amb els colors del fons (el crema i blau abans esmentats) i en un moment concret introdueix un efecte de transparència molt significatiu. Imaginem que és un recurs purament formal el fet de singularitzar amb negreta alguns fragments o paraules del text, i no sap gens de greu que un clan tan suggeridor com és del circ clàssic desaparegui en aquesta història i que Penkov es quedi més sol que la una, sense artistes ni espectacle; primer és la dignitat de les persones treballadores i la lluita contra la corrupció i el despotisme; el futur sempre serà millor si es viu amb integritat i decència, que és el que pretén la puça, que “se'n va decidida a la Rússia natal, on es vol convertir en una artista com cal”. Doncs això.