Alzheimer

El valencià Alberto Gimeno ja va demanar la nostra atenció amb la seva novel·la anterior, Hotel Dorado (2009). Escriptor dotat i malalt de lletres, molt capacitat per plantejar i resoldre escenes fellinianes, trossos d'històries al 13, Rue del Percebe i arribar al lector amb vigor narratiu, tendresa i alhora desmesura. Gimeno ja es mostrava com un autor amb veu pròpia, amb voluntat de ser ell, sempre amb unes ganes irreprimibles de explicar-te les 1001 nits en una sola nit. En una època de llibres tan tebis i alhora tan sobreactuats, Gimeno era un autor diferent, ple d'aventis, un Don Joan naïf que podia robar perfectament les faldilles a la teva dona al mateix temps que compartia galetes amb la teva àvia. Dic tot això en comprovar el treball d'autor, de contenció, de respecte a si mateix però especialment en la història que explica en el seu nou llibre: El día menos pensado.

La seva novetat és un dietari i una novel·la. És una no-ficció novel·lada. És un tros de carn que fa mal i pudor i al mateix temps és un funeral afectiu de dolor i humanitat. Tracta, en tercera persona i personatge interí, del drama d'haver de cuidar i estimar, odiar i enyorar, culpar-te i perdonar a la teva mare i la teva tia quan els daus d'un Déu boig decideixen que les dues tinguin la malaltia d'Alzheimer. És un relat que vol ser literari i no ser-ho o no semblar-ho o, potser, que la literatura no corrompi el testimoni que Gimeno vol donar. Sense redempció o a mitges tintes.

Sense immolacions ni misticismes, el llibre ens presenta la corrupció de cossos i afectes, de vincles i habitacions tancades. A estones tendre, divertit, buf, terrible, escatològic, cruel i profundament humà.

El narrador ens explica, amb dos nenes boges –dues velles que ja no poden ser la teva primera o segona mare ni entendre res–, un descens a l'infern pitjor que la mort. L'holocaust de quan els records s'obliden, les carreteres canvien de sentit i els cotxes no, i d'algú ha usurpat el teu cos i ha buidat el teu cap. És un llibre interessant, diferent i valent; un llibre que ens diu que no som immortals, ni bons, ni infal·libles.