“Els gladiadors eren els ‘sex symbols' de l'antiga Roma”

Aquesta és la imatge que ens han donat les pel·lícules de Hollywood, basades generalment en textos de Suetoni, una autor clàssic, cronista de l'emperador Trajà, que va exagerar les perversions de Tiberi, Calígula i Neró. Segurament feien coses desmesurades, però no sabem ben bé què hi ha de veritat.

Sí, però només per al pare, el pater familias. La dona havia de mantenir el llinatge familiar; l'adulteri li podia provocar la mort i humiliacions públiques per als seus amants.

El cap de família tenia dret a satisfer els seus desitjos amb esclaus i lliberts, que ho tenien força malament. A més, si no en tenia prou, hi havia el prostíbul. La moral imperant era la de la castedat i puresa de la dona romana, però la realitat no sempre va ser així. Les guerres púniques van provocar una gran sagnia de ciutadans. Moltes dones es van quedar vídues amb grans fortunes i van poder fer moltes coses que fins aleshores els eren vetades. Van poder casar-se amb qui volien i contractar els serveis de gladiadors, que eren els sex symbols de l'antiga Roma, per satisfer els seus desitjos.

Sí, s'hi dedicaven lliberts i esclaus de tots dos sexes i també dones lliures de famílies arruïnades, que en fer-ho perdien tots els drets.

I tant! Calígula va renovar la llei per fer-los pagar tributs segons la categoria. Hi havia reconegudes prostitutes que anaven a fires i havien de pagar els impostos corresponents als dies que treballaven.

Sobretot el sexe oral, les fel·lacions, però encara més el cunnilingus, perquè estava molt mal vist que un home donés plaer a una dona. També la masturbació, perquè es considerava que els homes havien d'eixamplar l'imperi, i amb aquesta pràctica es perdia la possibilitat d'engendrar ciutadans romans.

Sí, el sexe estava més a l'ordre del dia. En una casa benestant no sobtava que el pare de família s'ho fes amb un esclau. A més, es vivia més intensament perquè l'esperança de vida no era la mateixa que ara.

Hi ha una sèrie d'objectes que a nosaltres ens semblen sexuals i que llavors no ho eren. El fal·lus està relacionat amb Príap, el déu de la fertilitat dels camps, molt popular. La seva forma s'acaba convertint en un amulet protector de la mateixa manera que ara hi ha gent que porta la medalla de la Mare de Déu del Carme o la creu de Caravaca. Els fal·lus a les portes de les cases feien la mateixa funció que el quadre de “Déu vos guard” amb la Mare de Déu de Montserrat.

Júpiter era el més gran adúlter. Hi ha moltes representacions que fan al·lusió a la zoofília en escenes mitològiques, cosa que vol dir que tenien clar que aquestes pràctiques podien existir. Venus era la deessa de la bellesa i de l'amor, però també vol dir desig sexual, i per això va ser patrona de les prostitutes.

Abans ja havien sorgit corrents filosòfics que condemnaven els excessos dels poderosos i reclamaven una moral més estricta en matèria sexual. El cristianisme segueix en aquesta línia. És aleshores que comença un reconeixement al paper de la dona com a companya de viatge, més enllà de la procreació, que s'aprecia en nombroses esteles funeràries a partir del segle II.

Hi havia molts casos de relacions no volgudes perquè els casaments s'acordaven per conveniència, però les coses van anar canviant.