Shakespeare al Raval
El festival, que va emigrar de Santa Susanna a Mataró i l'any passat va haver d'anul·lar cartell, s'assenta a Barcelona amb una desena edició “de resistència”
El Festival Shakespeare d'aquest mes de juny a Barcelona serà “de resistència”, en paraules d'Oriol Broggi. No podia ser d'una altra manera, en els temps actuals. Es volia que tingués una durada de 215 dies i que hi hagués alguna presència internacional. D'entrada, només tindrà una durada d'una setmana, i tot seran funcions de companyies catalanes. La directora, Montse Vellvehí, insisteix que continua sent internacional, perquè es manté dins de la xarxa de festivals d'arreu d'Europa dedicats al dramaturg anglès, tot i que per primer cop no hi hagi cap actuació de fora de l'Estat. Tot el festival es concentrarà al Raval i té la implicació d'equipaments culturals com ara la Biblioteca de Catalunya, el Romea, l'Escola Massana, el CCCB, la Filmoteca, La Central i el bar Horiginal.
Vellvehí, que va assumir la direcció quan Paco Azorín li va cedir el seu projecte, manté Sandra Monclús d'ajudant de direcció i disposa de la implicació artística de Broggi i Julio Manrique, directors de la Biblioteca de Catalunya i el Romea respectivament. Tots dos admeten que el festival tindria més força si ells hi haguessin pogut participar en algun projecte, però confien implicar-s'hi en pròximes edicions en què el calendari els sigui més propici. El Festival Shakespeare va ser molt celebrat des del principi pel Departament de Cultura. De seguida van veure el seu valor potencial i el van convertir en un festival estratègic. Però Santa Susanna hi va convidar Mataró (capital de comarca) per ajudar a mantenir un cartell amb molt bona ocupació, però incapaç d'equilibrar pressupostos. Mataró el va assumir com a propi, ja en la sisena edició. El drama imprevist va arribar: el juny del 2011 es va avisar que s'anul·lava aquella edició. De seguida van aparèixer ciutats interessades a ser el marc del festival, però no es va tancar cap acord. El 2012 també es va allargar l'agonia. Ara, encara que només durant una setmana (del 6 al 12 de juny), reviu un festival que prova de rellegir Shakespeare des de l'experimentació.
Els caps de cartell d'aquest any són quatre estrenes: dues funcions de Julio César –una producció del Festival de Mèrida i el Teatro Circo Murcia–, dirigit per Paco Azorín i que es veurà l'11 i el 12 de juny al Romea, amb un repartiment en què hi ha Mario Gas, Tristán Ulloa i Sergio Peris-Mencheta; el recital Big Will Shakespeare!! impulsat per Quim Lecina (8 de juny, Biblioteca); H] Works, de Moreno Bernardi –que uneix una peça de dansa i una composició sonora de veus d'actors en diferents idiomes–, el 9 de juny a la Biblioteca, i la peça familiar Julieta, amb Rosa Gàmiz i Oriol Broggi, el mateix diumenge al matí, amb xocolata i melindros inclosos. També es recuperen funcions de La caiguda d'Amlet i Diagnòstic: Hamlet (7 de juny), i els Sonets encadenats, amb Lluís Soler (9 de juny).
La filmoteca de Catalunya, arran del trasllat del festival al Raval, arrenca amb un cicle de pel·lícules que començarà coincidint amb les dates del festival, però que s'allargarà fins al mes d'agost. El CCCB plantejarà en dues conferències les dificultats de traduir Shakespeare. L'Horiginal dedicarà el seu recital setmanal de dimecres a versos de Shakespeare. Alumnes de la Massana preparen una instal·lació que es podrà veure tota la setmana inspirant-se en l'univers isabelià i La Central convidarà el seu grup de lectura a revisar, després d'haver-lo llegit, Juli Cèsar.
Quin pressupost té el Festival Shakespeare? “Suor, llàgrimes, talent i 40.000 euros que es generen entre subvencions de l'administració i recursos propis”, diu Vellvehí. Totes les funcions es fan a risc de les companyies, que només cobraran part del taquillatge. I els de Parking Shakespeare (Treballs d'amor perduts, 8 de juny), que actuen a l'aire lliure, es financen amb el que recullen a la gorra.