«Le Freak... c'est Chic!»
Entre el 1977 i el 1979, Chic van ser els reis de les pistes de ball i de les llistes de vendes. Dance, dance, dance, Everybody dance, Le Freak, I want your love, Good times, My forbidden lover i My feet keep dancing es van convertir en èxits automàtics, mentre la Chic Organization, és a dir Rodgers i Edwards, eren requerits per produir discos de Diana Ross, Debbie Harry (Blondie), Carly Simon o les seves protegides Sister Sledge (We are family, He's the greatest dancer). Rodgers també va tenir un paper fonamental en l'èxit mundial de Madonna amb Like a virgin i va aconseguir que David Bowie sonés funky a Let's dance. Aquesta nit, al Festival Jardins de Cap Roig, Rodgers i Chic –dues cantants, dos teclistes, dos vents, un bateria, un baix– tocaran en un ordre gairebé cronològic els èxits del grup –Le Freak, però, quedarà per al final– i inclouran un medley de les seves produccions per a Diana Ross, Madonna o Bowie. Nile Rodgers, que actualment fa música per a videojocs i prepara tres musicals per a Broadway, vol posar fi definitivament a l'estigma de Chic com a grup anònim –amb l'excepció del Japó, on són unes celebritats– de cançons molt populars. Perquè, com diuen a la seva cançó (Funny) Bone, «el món sencer és un circ: no siguis tu el pallasso».
