Cinema Critica

Crítica

àNGEL qUINTANA

Retorn a Las Vegas sense ressaca

L'aparició l'any 2009 de Resacón en las Vegas, de Todd Philipps, va suposar pels amants de les comèdies iconoclastes –dels germans Farrelly a Jud Appatow– una veritable fita. A partir d'una clara intencionalitat políticament incorrecte es construïa una comèdia que tenia com a principal virtut no deixar res explícit, jugar amb una forta el·lipsi en la primera part i fer que l'espectador s'imaginés tot allò que podia haver passat al llarg d'una nit de bogeria per Las Vegas. L'encert de la trobada, que donava a la seva construcció dramàtica un punt de radicalitat, no es va trobar compensada per la segona part, on es traslladava l'acció a Bangkok. El problema de la seva continuació és que volia apuntar-se al mimetisme de la primera, i posava en crisi així tota la seva originalitat. La tercera part de la proposta, batejada a casa nostra com a R3sacón, vol oferir un petit canvi de sentit, però tampoc va gaire lluny.

R3sacón no comença amb el final d'una gran festa per després reconstruir tot allò que previsiblement podia haver passat. La pel·lícula va més a cop segur i parteix de la trobada dels tres protagonistes, després de la mort del pare d'Alan –Zack Galifianakis–, per conduir-lo cap un centre de rehabilitació. Pel camí es troben amb un grup de gàngsters que segresten el cunyat d'Alan i els exigeixen que capturin el tailandès que varen conèixer a la primera part, que segons sembla està amagat a Tijuana i després a Las Vegas, perquè ha robat una gran quantitat d'or. La trama convencional no és més que un simple pretext per tal d'articular un seguit de bromes que se centren exclusivament en la figura d'Alan, les seves poca-soltades i les seves sortides de to. No hi ha cap recurs narratiu intel·ligent, només un seguit de gags més o menys afortunats.

Sessió de ‘clowns' tradicional

En la segona part de R3sacón, els protagonistes tornen a Las Vegas i la situació serveix per ressuscitar algun personatge i per mostrar com el nadó que trobaven a l'habitació s'ha convertit en un nen. L'estructura de la nova pel·lícula a vegades fa pensar que som davant d'una sessió de clowns tradicionals, en què els pallassos blancs –Phil i Stu– han d'intentar buscar situacions compromeses que puguin ser desballestades per l'August –Alan- i les reaccions que aixeca fruit de la seva escassa intel·ligència. Tot plegat desemboca, després dels títols de crèdit, en una altra ressaca monumental i una situació amb la qual sembla voler tancar –sense el·lipsis possibles– el recorregut d'una trilogia que mai havia d'haver traspassat els límits de la primera part.

Rècord
El film original, Resacón en Las Vegas, va aconseguir 277 milions de dòlars de taquilla als EUA, un rècord per a un film apte només per a majors de 18 anys.
R3sacón
‘The hangover: Part 3' Direcció: Todd Phillips Interpretació: Bradley Cooper, Ed Helms, Zach Galifianakis Gènere: comèdia País: EUA, 2013


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Resacón 3

«Resacón 3»

Gènere: Comèdia
Direcció: Todd Phillips.
Intèrprets: Bradley Cooper, Zach Galifianakis, Justin Bartha, Ed Helms.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]

Publicat a

MÚSICA

Gilberto Santa Rosa: la salsa autèntica

sant feliu de guíxols
Anna Rosa Cisquella, Joan Lluís Bozzo, Miquel Periel
el "triumvirat" històric de Dagoll Dagom

“No trobaràs cap Netflix que els interessi "La memòria dels Cargols”

Barcelona
Música

Els interludis florals d’Orella d’Ós

matadepera
música

El Cruïlla obre quatre dies de música i comèdia al Parc del Fòrum

barcelona
cultura

L’antiga muralla medieval de Sant Francesc de Valls rep 2,8 milions dels fons europeus

valls
crònica

El lloc ideal perquè parlin i cantin les iaies

VILAÜR
música i salut

Els projectes ‘Vibrem’ i ‘A tocar’ utilitzen la música com element terapèutic

Girona
Cultura

Mor Bruno Zanin, protagonista d’‘Amarcord’ (1973) de Federico Fellini

ARTS ESCÈNIQUES

Núria Plana, nova directora de l’Institut del Teatre