cultura

Qualitat i contenció

La Fundació Miró engega una temporada amb exposicions sobre l'horitzó en l'art modern i sobre l'artista Roni Horn, i una mostra sobre la història de l'Espai 13

La fundació iniciarà un cicle de petites mostres monogràfiques de Joan Miró

La Fun­dació Miró de Bar­ce­lona engega la tem­po­rada 2013/2014 amb l'impe­ra­tiu de no dei­xar mai de banda la qua­li­tat, però amb els con­di­ci­o­nants que implica la con­tenció pres­su­postària. Els temps han can­viat i cada cop serà més difícil l'orga­nit­zació d'expo­si­ci­ons que supo­sin grans des­pe­ses, com les altes asse­gu­ran­ces de les obres, per exem­ple. Ara és l'hora d'afi­nar al màxim. La direc­tora de la Fun­dació, Rosa M. Malet, ho resu­meix així: “Hem de man­te­nir el nivell de qua­li­tat, mal­grat les difi­cul­tats. Ser cohe­rents amb la nos­tra línia d'atenció a l'obra de Miró i d'estar oberts a ls artis­tes i cre­a­dors, des dels con­tem­po­ra­nis de l'artista fins als nos­tres dies.”

Amb aquesta pre­missa, la fun­dació ha pro­gra­mat tres grans expo­si­ci­ons per aquesta tem­po­rada. La pri­mera, Davant l'horitzó, és la tra­di­ci­o­nal mos­tra de tar­dor de la Miró patro­ci­nada pel BBVA, que en aquest cas “medi­tarà sobre el paper de l'horitzó en l'art modern amb obres i artis­tes de diver­ses èpoques dia­lo­gant entre si”, explica la comissària de la mos­tra, Mar­tina Millà. Hi con­viu­ran obres de Monet, Miró, Cha­gall, Böcklin i David Hock­ney.

Història de l'Espai 13

Ja de cara a la pri­ma­vera, al març, obrirà una expo­sició sobre la història dels 35 anys de l'Espai 13 de la fun­dació, que en prin­cipi estava pro­gra­mada per aquest estiu però que final­ment s'ha ajor­nat al 2014 per motius pres­su­pos­ta­ris. Comis­sa­ri­ada per Manuel Segade, la mos­tra pretén “recu­pe­rar la història de 35 anys de con­tinuïtat d'un espai de suport a l'art emer­gent, cosa que no és tan fàcil de tro­bar a Europa”.

La ter­cera gran expo­sició de la tem­po­rada, a l'estiu, serà la de la nord-ame­ri­cana Roni Horn, última gua­nya­dora del premi Joan Miró. Serà una retros­pec­tiva des dels anys noranta fins a l'actu­a­li­tat, en què la mateixa artista està molt impli­cada en el dis­seny i selecció de les obres. “L'expo­sició serà una obra d'art en ella mateixa”, diu Malet. Després de Bar­ce­lona, la mos­tra viat­jarà a Cai­xafòrum Madrid, ja que el premi el patro­cina la Fun­dació La Caixa.

A més d'aques­tes mos­tres, que ocu­pa­ran les sales d'expo­si­ci­ons tem­po­rals, el 13 de febrer la fun­dació ini­ciarà una sèrie de peti­tes mono­gra­fies de Miró a par­tir de fons propi, inclo­ses en el recor­re­gut per­ma­nent. Seran expo­si­ci­ons de petit for­mat apro­fi­tant la gran quan­ti­tat de dibui­xos, esbos­sos i docu­ments de tota mena que exis­tei­xen en el fons de la fun­dació i que habi­tu­al­ment tenen poca sor­tida expo­si­tiva. La pri­mera d'aques­tes mos­tres estu­diarà l'obra de Miró en l'espai públic.

Vall­do­sera, per Nadal

A la tar­dor i l'hivern també es podrà veure la tra­di­ci­o­nal nadala que la fun­dació encar­rega a un artista, en aquest cas a Eulàlia Vall­do­sera. La fun­dació con­ti­nuarà ofe­rint un petit espai a la foto­gra­fia al seu vestíbul amb mos­tres del recent­ment des­a­pa­re­gut Pere For­mi­guera, Kath­rin Golda i Joa­quim Gomis.

Amb un pres­su­post pel 2013 de 8,5 mili­ons, a la fun­dació no li falta públic, ja que fins a finals d'agost ja hi havien pas­sat 400.000 per­so­nes, amb una lleu­gera bai­xada d'uns 10.000 visi­tants res­pecte a l'any pas­sat.

Pot haver afec­tat en el des­cens de visi­tants el fet de no haver tin­gut dar­re­ra­ment una expo­sició de màxima afluència? “No ens pre­o­cupa aquest tema però segur que hi té a veure. Enguany no hi ha hagut una expo­sició tipus Miró, l'escala d'evasió, però ara per ara no ens podem per­me­tre cap des­pesa extra­or­dinària i no garan­tida”, diu Malet.

Dimissió i pèrdua d'una obra a Palma

La directora de la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca, Elvira Cámara, va dimitir ahir després de saber-se que una obra sobre paper del pintor barceloní del fons de la institució ha desaparegut. La peça és un guaix pintat per les dues cares titulat Maqueta per a Gaudí XVIII i XIX, del 1975. Sembla que Elvira Cámara, nomenada directora el novembre del 2011, coneixia des de fa temps la desaparició de l'obra, després que rebés un correu electrònic per informar-la del succés el gener del 2012. Cámara ha justificat no haver informat abans de la desaparició perquè “estava plenament convençuda” que l'obra estava a la Fundació.

El tinent d'alcalde de Cultura i Esports de l'Ajuntament de Palma, Fernando Gilet, ha explicat que la pèrdua de l'obra, assegurada en 450.000 euros, es va detectar durant els preparatius d'una altra exposició –entre finals del 2011 i principis del 2012–, per la qual cosa “els fets van succeir abans de l'arribada de Cámara a la Fundació”. La directora, després de rebre el correu en què se la informava de la pèrdua de l'obra, va iniciar una recerca exhaustiva, encara que no va comunicar la desaparició a Gilet fins al 27 d'agost passat, per la qual cosa el tinent d'alcalde va presentar ahir mateix una denúncia a la Policía Nacional.

Cámara ha explicat que se sap que l'obra havia viatjat a Sant Sebastià per participar en una mostra i també es té el registre que va tornar a entrar a la fundació. Si no va dir res abans, va ser per “no perjudicar la fundació”, ha dit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.