CRÍTICA
Jordi Bordes
Una Nàpols frenètica en un teatrí
El manipulador Gaspare Nasuto treballa a partir de la música d'arrel napolitana
De cara a la paret aquells que pensen que els titelles de porra són, simplement, una cursa entre l'heroi (més o menys bon jan o desvergonyit) i els malvats (siguin gossos desaprensius, caçadors aprofitats o la mateixa mort, que busca donar-se més importància). Evidentment que el personatge Pulcinella de Nasuto se les heu a bufetades d'anada i tornada amb tots aquests personatges de clatellada sorollosa però, al darrere (o a sota, perquè els personatges es disputen el triomf en un teatrí alçat) hi ha uns contrapunts arrelats en la tradició que podran agrair aquells que coneguin àmpliament aquella cultura i que, per a la resta de mortals, esdevé un material d'un gruix ambigu que denota diferents ritmes, maneres d'entendre i abordar la psicologia d'una fusta que, novament, per l'encant del titellaire, cobra una ànima ben humana.
El Pulcinella de Nàpols és la primera baula d'aquest corrent de titelles que, bevent de la màscara de la commedia dell'arte, s'atreveixen a narrar històries (més o menys intranscendents) a partir d'uns personatges tipus. La Teresina, l'enamorada de Pulcinella, és l'única que guarda un cos estilitzat de fusta (no es manipula amb els dits posats al guant sinó fent-la voltar amb un agafador que li permet fer voleiar faldilla i braços. Pulcinella no treu la llengua descarat, bavós, volent gaudir de totes les corbes de la seva aimada, però bé que un s'ho pot imaginar... És un personatge barrut, amb punts d'una valentia folrada per la ignorància. El joc de manipulació de Nasuto és d'orfebreria. La velocitat amb què l'un pren el garrot a l'altre i com de la baralla n'extreu una peça musical a base de percussions de fusta (que, en ser de diferent material donen notes variades) mereix un reconeixement. També la capacitat de fer que la mà del Pulcinella tremoli, un exercici de moltes hores de vol dins del teatrí. Amb un italià afiblat per la llengüeta (piveta), la història té potència per les arrels. Diuen que a Nàpols si els preguntes que és un Pulcinella, ells responen que Nàpols. I si llavors els preguntes per què és la ciutat, contesten que com un Pulcinella. Frenètic. Amb arrels.
