Amb la intel·ligència jueva

Un amic meu jueu laic, que viu entre París i Tel-Aviv, con­si­dera que, a banda del supo­sat vin­cle religiós, se sent part d'una cul­tura que sobre­tot es defi­neix per l'estudi i la dis­cussió deri­vada de la (re)inter­pre­tació cons­tant i inex­hau­ri­ble de qual­se­vol text, inclo­sos els reli­gi­o­sos. El cas és que, en un ambi­ent laic i acadèmic, la con­fron­tació sobre el Tal­mud (cos lite­rari que és una font fona­men­tal de la legis­lació, la moral i les tra­di­ci­ons jue­ves) emmarca el con­flicte desen­vo­lu­pat a Hee­rat Shu­layim, que, dos anys després de pre­sen­tar-se a Canes, s'estrena a l'Estat espa­nyol amb el títol Pie de pàgina. El seu direc­tor és Joseph Cedar, que també ha apor­tat Beau­fort (2007), un dels més que interes­sants films recents amb els quals direc­tors isra­e­li­ans han afron­tat, amb cert sen­ti­ment de culpa, la seva par­ti­ci­pació com a sol­dats a la pri­mera guerra del Líban.

En tot cas, les dife­rents inter­pre­ta­ci­ons (o notes a peu de pàgina) del Tal­mud són el pre­text d'un con­flicte alta­ment simbòlic entre un pare i un fill, dos pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris amb acti­tuds acadèmiques con­tra­po­sa­des: el pri­mer cor­res­pon a un model antic, supo­sa­da­ment basat en el rigo­risme acadèmic a banda de la divul­gació pública i el reco­nei­xe­ment social, i el segon, a una acti­tud també supo­sa­da­ment moderna que es con­ce­deix més lli­ber­tat i un ago­sa­ra­ment inter­pre­ta­tiu que crea impacte. En tot cas, en aquest enfron­ta­ment també hi res­so­nen ràncies dis­pu­tes tan pròpies del món acadèmic. El con­flicte esclata a par­tir d'un equívoc sobre un premi con­ce­dit no se sap si al pare o al fill, que es diuen igual. Cedar ho desen­vo­lupa amb un enginy i agu­desa que, més pel guió que per la posada en escena, manté en tot moment l'interès per aquest film tan intel·ligent­ment jueu que no se sap si és una comèdia negra o un drama encara més negre.