el disc
david castillo
50 anys dels Beatles a la BBC Un retrat de la felicitat
El segon volum doble dels Beatles, ‘On air. Live at the BBC' acaba d'arribar al públic. Es tracta de quaranta actuacions en directe a la ràdio entre el 1963 i el 1964, 37 temes mai editats i 23 converses dels quatre de Liverpool amb els locutors de la cadena.
Fa vint anys es va editar The Beatles live at the BBC, un disc doble que va arribar al número 1 de vendes a la Gran Bretanya i al número 3 als Estats Units, amb més de cinc milions de còpies venudes en poc més d'un mes i mig. Els temps han canviat, gran part de les botigues de discos han desaparegut, però el fenomen Beatles encara és un bon reclam per als seguidors intergeneracionals del grup de Liverpool. Traient nombrosos arxius de les teranyines, Universal –que va quedar-se l'apartat del grup de la històrica EMI– presenta un nou doble, On air. Live at the BBC. Volume 2, que conté 37 temes mai editats i 23 converses dels quatre de Liverpool amb els locutors de la cadena, un regalet que servirà per calmar les ànsies dels seguidors, lluny potser de la beatlemania, però encara incondicionals. Els 63 temes del doble CD tenen també un complement en un vinil de 180 grams, amb un llibret de 48 pàgines. Tal com expliquen els responsables d'Universal, emocionat en escoltar les cintes, Paul McCartney va comentar que “hi ha molta energia. Anàvem a cada tema intentant que fossin les millors actuacions de les nostres vides”. No hem d'oblidar que els Beatles van ser un grup forjat en els directes, sobretot en les famoses nits d'Hamburg –abans que els fessin fora perquè George Harrison era encara menor d'edat–. La força del directe és un dels al·licients, però també la possibilitat d'escoltar per primer cop deu cançons que mai no van ser gravades pel grup, per exemple la versió del tema de Chuck Berry I´m talking to you i una cover de l'estàndard Beautiful dreamer. On Air també inclou diferents versions de sis rareses del disc del 1994: Lucille de Little Richard; Memphis, Tennessee de Chuck Berry: The hippy hippy shake de Chan Romero; I got a woman de Ray Charles; i dues cançons apreses dels discos de Carl Perkins, Glad all over i Sure to fall. També resulten recomanables temes com Words of love, que havia estrenat Buddy Holly a Londres el juliol del 1958. La gravació, que és de les primeres que surten al nou disc, es va emetre a la BBC quinze mesos abans que sortís al long play Beatles For Sale. John i Paul canten en doble harmonia. El segon tema és el popular Please mister postman, originalment interpretat per les Marvelettes i que va representar el primer número 1 per a la companyia de Berry Gordy als Estats Units, precisament en un moment en què la BBC no punxava hits de la Motown. Si els Beatles van ser els causants de la decadència d'un cert tipus de música, també cal assenyalar que van reforçar la tradició, gairebé com a padrins de la gent de la Motown o Bacharach i David. De fet, el nou disc és una petita antologia del rock i del pop americans, que els van servir com a inspiració i referència.
Una altra de les declaracions de Paul McCartney és en funció del tribut, més que evident, dins el llançament pel programa de la música pop de la BBC més important de començament dels seixanta, Happy birthday, dear saturday club. McCartney recorda que van créixer escoltant els programes de ràdio de la BBC: “Un dels millors moments de la setmana era el Saturday Club perquè posaven el tipus de música que ens encantava. Era el que aspiràvem a fer.”
18 gravacions en menys de 7 hores
Entre el març del 1962 i el juny del 1965, es van emetre 275 actuacions dels Beatles a la BBC del Regne Unit. El grup va tocar en 39 programes de l'emissora només en 1963. Ringo Starr declarava el 1994: “Sovint se'ns oblida que ens estàvem formant com a grup. Era un so mono i no hi havia arranjaments. Comptàvem fins a tres i començàvem. M'emociono quan escolto les gravacions.” Només en un dia a la BBC, el 16 de juliol del 1963, la banda va gravar 18 cançons per a tres edicions de la sèrie Pop go The Beatles en menys de 7 hores. Eren altres temps. La banda va tocar 88 cançons diferents en les seves sessions a la BBC – poques varen ser gravades diferents cops, la majoria només un. En aquella època, tres emissores nacionals de la BBC emetien cada dia al Regne Unit. Només la cadena Light Programme posava de tant en tant un disc. Gran part de la música que emetien era en directe, és a dir, tot el contrari del que passa ara, en què la conserva ha substituït la carn fresca. Per promocionar la publicació dels discos, sobretot els senzills, els Beatles havien de tocar en directe a les emissores de ràdio. George Harrison recordava que “tot es gravava al moment, però abans ens fèiem 200 milles en una vella furgoneta por la M1, arribàvem a Londres, trobàvem la BBC, muntàvem i gravàvem el programa. I sovint conduíem de retorn a Newcastle per tocar en concert la mateixa nit!” El ritme de vida trepidant i l'èxit es traduïa en les cançons, traducció d'un vitalisme encomanadís.
Èxits memorables
On Air inclou també gravacions de la BBC de 30 temes memorables del catàleg dels primers Beatles, entre ells cinc números 1, com ara I saw her standing there, Twist and shout, Do you want to know a secret, Boys, Please mister postman, Money, And i love her i If i fell, un munt de temes que van provocar el fenomen que va inundar el món a començament dels seixanta, i que es van incorporar als tres primers discos dels fabulosos. Els Beatles van contagiar la seva màgia pel tot el continent i les bandes que els imitaven es van clonar mentre el món es transformava.
Com va passar amb el doble del 1994, el nou On Air. Live at the BBC. Volume 2 incorpora un àudio de la banda parlant amb els discjòqueis Brian Matthew i Alan Freeman i amb els locutors de l'esmentat Pop go The Beatles, Lee Peters i Rodney Burke. Recorden que el primer cop que es van emetre, fa cinquanta anys, els fans de la música pop es van sorprendre d'escoltar l'enginy irreverent i les bromes dins l'àmbit de la BBC, formal i tradicional. Les entrevistes exposen la ingenuïtat dels Beatles d'aquells anys, plens d'il·lusions i ingenuïtat, amb bromes i jocs de paraules, sovint rient.
El cinquè beatle, George Martin, va ser l'encarregat de muntar The Beatles live at the BBC el 1994, però el nou volum ha estat reunit pels productors Kevin Howlett i Mike Heatley. Els dos volums han estat meticulosament remasteritzats pels enginyers Guy Massey i Alex Wharton als històrics estudis d'Abbey Road, que tant van inspirar el grup. El llibret també porta un assaig de Kevin Howlett sobre la historia de les sessions, a més de detallats comentaris de cadascuna de les cançons. Qui s'hi animi podrà recuperar durant unes hores allò que els Beatles van aportar als anys seixanta: l'alegria.
