Art entre les runes

Deu exposicions i unes dues-centes obres d'uns quaranta artistes d'arreu del món. Aquest és el contingut de la Primera Biennal d'Art sobre els Drets Humans de Corbera d'Ebre, una experiència artística que se suma a la que fa quinze anys es va impulsar amb l'Abecedari de la Llibertat i que ja s'ha quedat com a exposició permanent al Poble Vell de Corbera. Els objectius d'aquesta biennal, impulsada per l'Ajuntament i el Patronat del Poble Vell i coordinada pel col·lectiu Zero i Mig Partit pel Mig, són similars als de l'Abecedari de la Llibertat: utilitzar l'art per donar a conèixer Corbera d'Ebre i alhora fer una crida a la pau i als drets humans en un dels escenaris més malmesos de la Batalla de l'Ebre, el Poble Vell de Corbera, conegut com el Gernika de Catalunya pels estralls que hi van provocar les bombes durant els 115 dies de la Batalla de l'Ebre.

En total s'han muntat deu exposicions, comptant la de l'Abecedari de la Llibertat, la majoria de les quals al Poble Vell, on emergeixen i es camuflen peces artístiques entre les runes del poble ensorrat. Fins i tot algunes vegades aquestes runes formen part de l'obra i li donen la seua raó de ser. «Aquestes peces en un altre lloc no tindrien la força que tenen aquí», explica Josep Cañada, de Zero i Mig Partit pel Mig i un dels artistes participants en la biennal. Així, al Poble Vell les 27 lletres de l'Abecedari de la Llibertat comparteixen espai amb una seixantena més d'obres de diferent format. Destaquen els deu cubs metàl·lics de 4 metres quadrats de Prou, l'exposició que denuncia els conflictes bèl·lics d'arreu del món i en la qual han participat, entre altres, Inés Borràs, Xavier Magalhães, Carme Pons o Rubén Boré. També agrupades apareixen les obres d'Entendre l'altre, vuit peces metàl·liques, fàcilment distingibles, de 2 metres d'alçària per 1 metre d'amplada, que s'han col·locat en forma de cercle en un racó del que era l'antic cementeri del Poble Vell. Més desapercebuda passa la proposta Dones ocultes. En aquesta exposició escampada per tot el Poble Vell i mig oculta entre les runes de les cases, sis dones artistes (Puri Cervera, Encarna Pons, Inés Borràs, Carme Pons, Magda Zaragoza i Lluïsa Cases) plasmen el que per a elles és la realitat quotidiana de moltes dones arreu del món: des d'una teranyina que simbolitza la falta de llibertat fins a una pilota de boxa amb la cara d'una dona dibuixada, que pretén denunciar el flagell dels maltractaments. També és interessant la proposta Àfrica: sis artistes que reflexionen a partir de les sis lletres del nom del continent sobre l'amnèsia, la fam, el racisme, la immigració, la cultura i les arrels. Destaquen per la seua contundència els pans negres de Jesús Pedrola per simbolitzar la fam al continent africà.

Fora del Poble Vell, hi ha l'exposició Drets humans, al vestíbul del centre 115 Dies de Corbera d'Ebre, seu del Comebe, on també s'ha instal·lat un mural a mida real del Guernica de Picasso, però amb color. En aquest espai és també on trobem Mirades, una exposició fotogràfica en què tres fotògrafs (Enric Asensio, Magda Zaragoza i Francesc Freixa) exposen les seues mirades sobre els fumerals, les portes i els empedrats del Poble Vell. L'altre escenari de la biennal és la carretera de Gandesa a Móra d'Ebre, que creua el nucli de Corbera. Allí és on pengen les banderoles promocionals de la biennal. N'hi ha una trentena que mostren dissenys amb la paraula Pau escrita en 30 llengües diferents: des de l'anglès fins al sioux o al zulu.