“Batman és tota una icona”
“Amb Dieter Lumpen vaig sintetitzar els còmics que més m'agradaven”
Rubén Pellejero (Badalona, 1952) és un dels dibuixants presents al Saló del Còmic d'aquest any. En una edició en què es ret homenatge als 75 anys de Batman, l'autor presenta un volum de Batman: Black and White (ECC) amb una història seva.
Com s'ha vist involucrat en aquesta incursió en l'univers de Batman?
Jo li vaig comentar al representant David Macho, amb qui som amics, que estaria interessat a fer alguna cosa curta per a la DC, per posar una mica al peu als Estats Units. Ell ho va comentar a l'editor i guionista David Mazzarello, que coneixia el meu treball, i de seguida em van proposar que fes una història per a Batman: Blanc and White. No esperava que fos tan ràpid. Té una certa lògica, els autors que fan Black and White són autors que no dibuixen habitualment superherois. Jo mai no havia dibuixat cap Batman ni per diversió, no sóc lector de superherois; els vaig fer alguna proposta gràfica però ells volien el meu estil, el del personatge Dieter Lumpen, així que em vaig sentir molt a gust.
Batman és sobradament conegut també per als qui no són lectors de superherois.
És una icona, ni tan sols cal haver llegit gaires historietes seves per tenir una imatge seva al cap, i jo també tenia la meva. Em volia inspirar en el Batman més antic, apostar pel joc de les ombres, més que per l'anatomia o els aparells.
I és que és un personatge molt fronterer amb la sèrie negra
És el que a mi més m'interessa d'ell, que és molt humà.
Vostè està acostumat a treballar per a França. Hi ha notat diferències?
En aquest cas és com si hagués tornat al treball d'agència. A França tinc contacte directe amb els editors, tinc una altra mena de relació. Però a nivell artístic he pogut fer una cosa molt més lliure, a França costa bastant fer blanc i negre.
En canvi, la imatge del món editorial americà es veu molt industrial i fabril.
L'engranatge és complex i els autors estan molt marcats; però la meva sort ha estat que es tractava d'una col·laboració puntual on precisament busquen la llibertat dels autors.
Tindrà continuïtat, aquesta col·laboració amb el mercat americà?
Sé que DC estan molt contents, però com que tinc d'altres projectes a França jo no hi insistiré, volia deixar una mostra.
Per poder dedicar-se a viure del còmic, a casa nostra, és imprescindible obrir-se camí en els mercats internacionals?
Qualsevol pot anar fent còmic de manera paral·lela a d'altres activitats, però si vols dedicar-t'hi plenament i guanyar-t'hi la vida, sí. Aquí sempre hi ha hagut molt bons dibuixants, i ja als anys seixanta i setanta hi havia molts dibuixants que treballaven per a l'estranger, ara hi ha una continuïtat. Segons quin estil de còmic vol molt d'esforç, i això s'ha de veure compensat econòmicament.
També acaba de publicar una edició integral de les aventures del seu personatge Dieter Lumpen (Astiberri).
Sí, ha estat el meu únic personatge regular. L'últim àlbum ja el vaig fer directament per a França. Per a mi va ser un personatge molt important, em va obrir moltes portes. Artísticament em va permetre combinar diversos dels estils que havia conreat abans i també començar a experimentar amb el color, que després ha marcat molt la meva carrera.
Amb quins referents van jugar quan van crear el personatge amb el guionista Jorge Zentner?
Les referències cinematogràfiques són una barreja de les pel·lícules dels anys trenta, quaranta i cinquanta. Pel que fa al còmic es pot pensar en Corto Maltés, tot i que el guionista Jorge Zentner mai no havia llegit Hugo Pratt. Gràficament vaig sintetitzar el que més m'agradava en aquell moment: l'expressivitat i la taca de l'escola americana de Milton Canniff i Frank Robbins, la força del còmic argentí d'Alberto Breccia i l'elegància del còmic italià, amb autors com Michelluzzi o Dino Battaglia. El meu interès pel còmic francès va ser posterior.
Tota la sèrie és un homenatge.
Sí, crea l'esperit d'aventura que també era present als pulps dels anys trenta, una atmosfera que no respon a una realitat estricta, que és més imaginada que real.
Han pensat a reprendre el personatge?
Ens ho han dit moltes vegades, i mai no es pot dir mai, però tal i com estan les coses ho veig molt difícil, Zentner ja no es dedica al còmic.
I encara presenta un altre llibre, ‘Lobo de lluvia', amb Astiberri.
