C. Mercader

Avui s'inaugura en un nou espai cultural de Rubí, a l'antic celler de la ciutat, una exposició de retrats de Carles Mercader, un fotògraf que ha desenvolupat una interessant obra a la recerca d'espais de la vida quotidiana i també de gent que viu al marge, des d'artistes fins a resistents. Massa fosca és una aproximació ben personal, on la foto capta la mirada del creador per les dues bandes: la relació entre emissor i receptor resulta imprescindible. Per aquest motiu, Mercader ha buscat interlocutors com Vicenç Altaió (a la foto) o el treball que ha realitzat amb els poetes Ricard Mirabete i David Caño dins el llibre De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna), que acaba de publicar Tanit, com una recreació gairebé situacionista de deriva per carrers amb màgia de la ciutat. L'Antic Celler ha començat amb empenta. L'exposició de Mercader substitueix una de dedicada a Joan Brossa i el 13 de juny han convidat a recitar Feliu Formosa.

Mercader m'explica que la fotografia l'ajuda a crear una realitat més propera, on pot mirar els altres dins una certa intimitat i, alhora, atrevir-se a mirar dins seu, “el que més por em fa”. Massa fosca neix d'una recerca feta els darrers tres anys, on els viatges a Tòquio i Pequín han estat cabdals: “La soledat i la necessitat d'apropar-me als altres han canviat la manera de viure la fotografia i el seu procés creatiu a l'hora d'enfrontar-me al retrat, que és el gènere on em sento més segur.” Ha escrit un epígraf que encapçala la mostra, on ho sintetitza: “Viure com a mera excusa per a fotografiar. Fotografiar només per a sentir nostàlgia del que hem viscut. Recórrer la distància més curta i no arribar mai enlloc. Cremar totes les preguntes...”