El refugi mexicà

“L'exili va ser per a nosaltres el millor que ens va passar durant el franquisme”, afirmava l'arquitecte empordanès Emili Blanch Roig (1897-1996) en una entrevista a El Punt el 20 de febrer del 1995. Emili Blanch es referia als sis anys viscuts a Mèxic, país en què va trobar aixopluc, pau i llibertat; tot allò que a Catalunya faltava en aquells dies.

El testimoni d'Emili Blanch no és excepcional; bona part dels més de 20.000 republicans (xifra oficial, tot i que segurament en van ser molts més) que van arribar al país centreamericà a partir de l'estiu del 1939 van donar mostres d'agraïment a la que va esdevenir la seva segona pàtria.

L'excepcionalitat del cas mexicà, que va obrir sense reserves els braços a l'èxode republicà i que va esdevenir l'únic país del món que no va reconèixer mai el govern de Franco, ha estat àmpliament estudiada pels historiadors i donada a conèixer a la societat. Una nova mostra de l'interès pel fenomen té lloc aquests dies a Mèxic. Coincidint amb el 75è aniversari de l'arribada dels primers republicans a la República Mexicana, la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Autònoma de Mèxic (UNAM) i l'Institut Nacional de Belles Arts han volgut posar el focus sobre el cas dels arquitectes i la contribució que va representar per al desenvolupament de l'arquitectura mexicana del segle XX l'arribada dels professionals republicans. L'exposició Presencia del exilio español en la arquitectura mexicana presenta les trajectòries de la cinquantena d'arquitectes que van fugir de l'Estat espanyol un cop acabada la guerra, centrant-se especialment en els vint-i-quatre que es van establir a Mèxic.

Quatre d'aquests arquitectes són els catalans Francesc Detrell Tarradell, Esteve Marco Cortina, Jordi Tell Novellas i el citat Emili Blanch Roig. Quatre personalitats diferents, però amb un denominador comú: fugir de la repressió feixista que, entre altres condemnes, els havia apartat de l'arquitectura.

Quatre homes amb un objectiu comú: retornar a la seva professió. Tots quatre ho van aconseguir a Mèxic. Francesc Detrell, Esteve Marco i Emili Blanch van treballar intensament al país centreamericà. Jordi Tell menys, perquè el destí li havia reservat un altre paper. Vinculat a la diplomàcia de la República Espanyola a l'exili, es va establir definitivament a Noruega, on finalment va poder reprendre la seva carrera arquitectònica. Quatre figures pràcticament desconegudes a Catalunya, però ben presents en la mostra del Palau de Belles Arts de Ciutat de Mèxic.