Veritat des del teatre
La companyia lituana OKT tanca amb ‘La gavina' de Txèkhov la seva trilogia sobre la il·lusió teatral per desemmascarar la realitat, a Temporada Alta
La teatralitat d'avui de l'OKT inclou buscar la puresa, l'essència, dels clàssics
El director Oskaras Korsunovas considera que La gavina (El Canal, avui a les 21 h) tanca una trilogia de la companyia lituana OKT. Totes tres peces s'han pogut veure a Temporada Alta, que, de fet, va iniciar la seva relació amb una peça anterior: Miranda. Des del 2009, un mateix grup d'actors han estat fent una recerca sobre la relació dels actors amb els seus personatges i sobre el públic. Korsunovas insisteix que a Hamlet, de Shakespeare; Els baixos fons, de Gorki, i La gavina, de Txèkhov, els personatges utilitzen una representació teatral per “captar la realitat”. És des de la il·lusió, des del teatre que poden entendre la veritat.
El treball de l'OKT partix d'una relació íntima amb el públic. Per això, busquen trencar la quarta paret. A Hamlet, els actors es miraven al mirall, com si estiguessin al camerino fent-se les preguntes essencials i veient el públic reflectit. A Els baixos fons, els actor seien a la taula, que s'acostava al màxim a la primera fila, perquè l'espectador tingués la sensació que compartia taula amb aquells personatges perdedors. A La gavina han traslladat l'acció a una habitació on el públic es barreja amb els espectadors. A El Canal les rèpliques cobren la força d'un monòleg que cada actor diu adreçant-se a un espectador en concret.
La contemporaneïtat de Korsunovas inclou buscar la puresa, l'essència, dels clàssics. Segons el director, tant a Hamlet com a La gavina, la visió del món dels personatges canvia radicalment després d'haver generat una representació del que els preocupa. L'actor Darius Meskauskas admet que ha estat molt necessari fer una recerca sobre el fet teatral: representar-los de manera clàssica genera una rutina i els posa una capa d'òxid, buscant l'essència “et neteges”, comentava ahir a Barcelona.
La companyia està molt satisfeta de participar en el Temporada Alta. Per quarta vegada. Perceben que tenen un public fidel que els espera. Són uns espectadors intel·lectuals que valoren les reflexions (tot i la dificultat de la llengua, perquè l'obra es representa en lituà sobretitulat en català). L'obra, que és una estrena estatal, té una durada de tres hores i mitja, amb entreacte inclòs. Per Korsunovas, viatjar a Girona no és anar a una ciutat més de la gira, sinó que ja “forma part del procés”. Per això, confien que hi continuaran presentant muntatges en pròximes edicions. Efectivament, Narcís Puig, de l'equip de Temporada Alta, admet que hi ha moltes probabilitats que repeteixin més endavant sense arribar a assegurar que repetiran el 2015.
