Un dolor immens que separa

Després de La teta asustada, la segona pel·lícula de Claudia Llosa, amb la qual va guanyar l'Ós d'Or a Berlín, hi havia una certa expectació en relació amb la segona pel·lícula de la directora peruana resident a Barcelona. Tanmateix, és com si l'interès s'hagués anat desinflant a mesura que la distribució de No llores, vuela, que va presentar-se aviat farà un any al festival de Berlín i que llueix un repartiment encapçalat per Jennifer Connelly, s'ha mantingut congelada (a partir de vés a saber quines expectatives pel que fa a una carrera internacional i que potser apuntaven als Oscar i que, en el cas que sigui així, s'han frustrat) fins ara, en què, finalment, el film s'estrena. Pel camí sembla com si també s'hagués perdut una part del metratge, inferior als 112 minuts anunciats. No voldria abusar de les “metàfores voladores”, a les quals es tendeix últimament en el món del cinema, però encara hi ha una cosa pitjor: No llores, vuela va caient i més encara quan s'arriba a un final decebedor després de crear expectatives amb un retrobament entre dues persones llargament separades per un dolor immens.

No llores, vuela, com pot intuir-se, juga amb metàfores voladores a partir del moment en què un nen perd un ocell de manera violenta i, sens dubte, traumàtica. Encara hi haurà més traumes i més transcendentals perquè hi ha molt de dolor i per això, tot i l'imperatiu del títol, pot haver-hi més llàgrimes, encara que no arribin a vessar-se, que vols, tant en el sentit literal com en el figurat. Però sí que hi ha una certa volada en un discurs esotèric relacionat amb unes possibilitats de curació per imposició de mans. Se suposa que la sanadora també és artista i que s'hi apunta la idea que l'art (com la sanació) no pot reduir-se a un discurs racionalista a través de les paraules constrenyedores. Ai.

D'altra banda, o potser de la mateixa, no és que no hi hagi misteris, però, de fet, tot acaba essent més enunciat que traspuat a través de les imatges. Encara que d'aquestes n'hi hagi algunes de potents, tot es diu massa i en veu alta.