cultura

Crítica

teatre

Tendre ‘Titanic'

Sovint, les obres sobre la depressió americana que es trien per ser estrenades a la Catalunya del segle XXI ressonen lluny. Va ser el cas
de La rosa tatuada (TNC, 2014), però no, en canvi, de La mort del viatjant (2009). Sovint, si es
fan dramatúrgies sobre aquests autors provant de carregar les tintes sobre algun dels seus capítols més foscos (Tennessee, Romea 2006) no s'aconsegueix equilibrar el to i apareix com un esperpent difícil d'interpretar. Oriol Tarrasón ha estat molt agosarat amb el seu patchwork de rèpliques d'autors (teatre, novel·la, música, poesia...) que ha engiponat personatges en blanc fins a dotar-los d'una personalitat complexa, contradictòria, humana. El resultat és esplèndid: Titanic de perdedors.

La producció reuneix els actors de Les Antonietes i els de la Kompanyia Lliure. La sintonia és total. Tots entren bé en aquest espai perdut, enmig del desert que recull personatges perdedors, amb alguns brins de somni o de cinisme lúcid. La no-acció (en si no passa gaire res real, simplement protagonistes que es busquen i es troben d'una manera idealitzada) es transforma en un moment de catarsi. Tot és possible i meravellós, i tot s'esvaeix en un instant. Com un núvol, com una fantasia, com un somni. Personatges, construïts amb un parell de monòlegs i molta intuïció, aguanten coherents a escena, en un quadre bastant estàtic en què el focus d'atenció es pot perdre per moments, cosa que permet decidir observar el no-temps d'algun personatge. I no hi ha cap actor perdut. Tots els intèrprets són dins. I, quan en un monòleg, s'encaren al públic és quan el text que retrata les víctimes del crac del 29 americà ressonen poderoses i actuals: com la denúncia que les persones menys influents reben el càstig i la desídia dels poderosos que acaparen i no deixen respirar. I l'estat no hi intervé; és còmplice de l'abús. És un discurs càndid, bonista, però que suggereix l'esperit de revolta. Al final, però, aquests lluitadors cansats decidiran rendir-se i que el progrés passi per sobre, sense oportunitat de revolta.

Somni americà
Director i dramatúrgia: Oriol Tarrasón
Intèrprets: Pep Ambròs, Laura Aubert, Paula Blanco, Javier Beltrán, Annabel Castan, Mireia Illamola, Pol López, Arnau Puig, Bernat Quintana, Mima Riera, David Verdaguer
Divendres, 30 de gener (fins a l'1 de març), al Lliure de Gràcia


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.