Conseqüències dels efectes

La companyia Sixto Pas provoca petits sismes en cada posada en escena. Ho aconsegueixen per la seva manera de relacionar-se amb el públic en el teatre. No només pel seu plantejament de producció (es van inventar la taquilla inversa...) ni per l'empatia que generen (facilitar l'accés als actors, que són ben pròxims), també pel tipus de teatre contemporani que proposen. Evidentment, de la broma enginyosa i coral del The guarry men show (Poliorama, 2011) a L'efecte es demana a l'espectador que sigui més actiu a l'escena, que faci l'esforç d'entrar en paratges incòmodes. Pulmons (Beckett, 2014) ha estat un exitàs perquè, en clau de comèdia molt quotidiana, discutia sobre la responsabilitat de tenir un fill i la frustració de no atrevir-se a ampliar una relació per la por de no entendre's en qüestions vitals, com és la paternitat.

Carol López és la directora d'un muntatge que té la particularitat de jugar en dos fronts generacionals: els que freguen els 30 i els que superen els 40. Es produeix un efecte mirall, en realitat. Les accions generacionals es reprodueixen amb els petits matisos que cada parella hi aporti, de la seva circumstància. Els quatre personatges es troben tancats en una mena de ratera en ple assaig clínic d'un antidepressiu. Potser, com la Biodramina o la Coca-Cola, aquest nou medicament en període de proves té uns efectes positius paral·lels. O potser tot és fruit d'una casualitat. Com era d'esperar, l'obra qüestiona la necessitat de la ciència aplicada a trobar-hi resultats immediats, per convertir el resultat en beneficis econòmics. I els errors de sistema es prefereixen amagar, quan la ciència avança més des dels errors que dels encerts.

Els quatre actors es mouen des d'un espai asèptic, gairebé sense tocar-se; es tenen una certa por o respecte (pel que es pugui produir entre la parella jove; o pel que pugui despertar en la parella adulta). És una teatralitat freda, menys empàtica que a Pulmons perquè
és com entenen l'obra. Aquesta distància entre els personatges allunya, en part, el públic. Però no per això és menys interessant. Si van trobar complicitat fent el salt dels Guarry... als Si existeix, encara no ho he trobat (Beckett, 2013), ara aconseguiran que el públic trobi satisfacció en poder tenir més camp per debatre una situació més complexa que la de tenir, o no, un fill amb parella estable. L'eufemisme mèdic parla d'efectes secundaris de la medicació. En realitat, són conseqüències vitals.