El castell de Sant Julià ‘es mou'
Els treballs avancen a bon ritme, envoltats d'un absolut secretisme –que converteix el recinte en una fortalesa–, amb la previsió que s'acabin a final d'any
Les obres, amb un pressupost d'uns 10 milions, es volen amortitzar en vuit anys
Les obres per reconvertir la fortalesa de Sant Julià de Ramis en un gran centre d'art internacional i hotel, un castell que experts equiparen amb el de Sant Ferran de Figueres, es preveu que s'enllesteixin a final d'any o, com a molt tard, a principi del vinent, després d'haver estat uns quants mesos aturades. Els treballs avancen amb pas ferm i en un absolut secretisme, tant dels propietaris com del mateix Ajuntament. Ara, i des de fa pocs mesos, les obres s'han reprès i la imatge de la muntanya ja permet veure de manera clara l'abast d'aquest milionari projecte.
Impulsades i finançades per un entramat d'empreses, el cap visible de les quals era el joier barceloní Octavi Sardà, ara desaparegut, les obres tenen un pressupost d'uns 10 milions d'euros. El projecte ve de lluny i es va començar a moure a principi del anys noranta del segle passat, si bé amb altres propietaris i amb la intenció de fer-hi un hotel de cent habitacions. El 2005, la comissió de Patrimoni va aprovar el projecte bàsic de rehabilitació del castell de Sant Julià de Ramis per convertir-lo en un centre internacional d'art impulsat per uns joiers barcelonins i les obres es van iniciar el 2010.
L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa, destaca la importància del projecte, pel que pot representar per al municipi. Amb tot, Casassa no en dóna gaires detalls perquè “la propietat no vol ara mateix exposar les obres i ho vol fer més endavant”. Casassa, però, admet que la magnitud del projecte transcendirà el municipi per ser una iniciativa d'abast internacional.
Després de mesos de paralització, les obres es van reprendre amb la intenció de tirar endavant un centre d'art internacional, més un hotel, amb un pressupost global de prop de 10 milions.
El projecte que s'està fent, amb importants moviments de terra a diversos nivells, inclou la construcció d'un centre d'art internacional, un gran auditori i un hotel de quinze habitacions. Associat al centre també s'està edificant un espai que es dedicarà als tallers d'artistes.
La fortalesa de Sant Julià està qualificada com a bé cultural d'interès nacional, i el projecte aprovat i que s'està executant no preveu modificar-ne l'estructura, ja que les propostes més impactants són espais que s'estan construint sota terra, en la seva majoria sales d'art i de conferències, la cafeteria, l'auditori i l'hotel, aquest darrer un espai clau per recuperar la inversió milionària.
Des del 1893
El castell de Sant Julià de Ramis està considerat una mostra única a Catalunya d'un tipus de fortificació contemporània que es va fer amb l'objectiu de contrarestar els avenços de l'artilleria. Alguns experts fins i tot equiparen aquest castell amb el de Sant Ferran de Figueres o el de Montsoriu d'Arbúcies.
La fortificació es va començar a construir el 1893 i no es va acabar fins al 1912. La curiositat és que el castell s'acaba quan aquest tipus de construccions ja havien quedat obsoletes pel que fa referència a ser una barrera contra l'artilleria. Amb tot, la fortalesa va estar operativa fins al 1963 i el 1988 va ser qualificada sense cap interès militar. Els estudiosos el consideren un edifici notable, d'una planta trapezoïdal, amb un perímetre d'uns 660 metres, amb tres nivells i un laberint de passadissos, dependències i escales, tot el conjunt amb molt bon estat de conservació.
Veus crítiques contra el projecte
L'opacitat dels promotors, i fins i tot del mateix Ajuntament de Sant Julià de Ramis, ha estat absoluta a l'hora de parlar d'aquest projecte. L'alcalde, Narcís Casassa, s'ha mostrat molt prudent a l'hora de parlar-ne i, a banda de destacar la importància del projecte per al municipi, no ha anat més enllà de remarcar que s'està al davant d'una obra privada que disposa de tots els permisos.
Amb tot, el projecte no ha deixat indiferent. Segons la publicació Directa, l'obra la impulsen importants joiers catalans, la cara més visible dels quals era Octavi Sardà, ara desaparegut, i té el suport de les fundacions Tiffany i Elsa Peretti, respectivament. El castell ha estat una peça molt preuada, des de fa anys. El 1990, el llavors ministre Narcís Serra el va vendre a l'empresa Lutecaf, que tenia el projecte de fer-hi un hotel de cent habitacions. Cap al 2004, el 100% de les accions de Lutecaf van passar, segons Directa, als actuals propietaris, el 2009 es va aprovar el projecte actual i el 2010 es van iniciar els treballs.