Argentona cataloga el seu patrimoni
El catàleg de patrimoni ja és una realitat i permetrà a l'Ajuntament tutelar-ne les intervencions
S'hi inclouen uns 340 béns diferents
Argentona ja té a punt un document imprescindible per reivindicar i preservar el seu patrimoni local: el catàleg de patrimoni, que va entrar en vigor el dia 1 d'agost. Aquest catàleg permetrà a partir d'ara tutelar totes les llicències de béns arquitectònics o paisatgístics catalogats del municipi. En total, al document, s'hi inclouen 240 elements arquitectònics de diversa tipologia i un centenar de béns arqueològics i d'altres elements naturals o paisatgístics singulars del municipi maresmenc.
Tal com va explicar l'alcalde d'Argentona, Eudald Calvo (CUP), l'entrada en vigor d'aquest reglament compleix un doble objectiu: d'una banda, s'aconsegueix que tot el que està protegit no es pugui ni enderrocar ni malmetre, i que en cas que s'hi vulgui actuar es respectin trets bàsics de la seva fesomia. D'una altra banda, el fet que aquests béns es trobin catalogats obre la porta al fet que es puguin sol·licitar subvencions per tal de rehabilitar-los o restaurar-los. “Realment alguns dels elements recollits al document estaven en perill real de destrucció”, va assegurar Calvo. En aquest sentit, el batlle argentoní va posar com a exemples les masies de Can Comalada i la Gallifa Ballot, que actualment tenen un elevat estat de degradació. Calvo, però, va voler posar èmfasi en el fet que “encara que estiguin catalogats no vol dir que no s'hi pugui actuar, ja que es dóna marge per a les rehabilitacions”. Amb tot, però, el catàleg del patrimoni d'Argentona blinda en certa manera qualsevol actuació que es vulgui fer de manera unilateral sobre el material catalogat, ja que sempre que s'hi vulgui intervenir s'haurà de passar per l'Ajuntament i el Consell de Patrimoni. De tota manera, l'alcalde d'Argentona va reconèixer que hi ha alguns punts que “s'hauria volgut incloure en el document però que ja no s'hi ha estat a temps perquè ja han desaparegut”. En aquest
sentit, Calvo va posar com a exemples les zones
de Can Doro i de Cal Guardià.
Amb l'entrada en vigor del catàleg de patrimoni d'Argentona es posa, així, punt final a un llarguíssim procés d'esmenes, al·legacions i texts refosos que finalment culmina amb l'aprovació d'aquest document. El treball, elaborat en l'àmbit tècnic per l'equip Taller d'Arquitectura i Territori, format per l'arquitecte José González Baschwitz, la biòloga Cristina Prats González i Joaquim Graupera, historiador i historiador de l'art, ha tingut el suport de tècnics municipals i del Consell de Patrimoni, així com d'entitats i moltes persones que de manera desinteressada han volgut contribuir a reivindicar el patrimoni local. De fet, l'elaboració d'aquest document ha trigat sis anys a poder veure la lluny, ja que s'hi va començar a treballar l'any 2009.
Edificis singulars
Entre els 240 elements arquitectònics catalogats, alguns formen part d'edificis singulars d'Argentona. Un dels més espectaculars és Can Mercader, també conegut com la Casa Mora, una torre d'estiueig edificada l'any 1903, d'estil neoàrab. Els arcs de ferradura, les gelosies, la combinació de tons rogencs de l'obra vista i diversos elements del repertori aràbic es combinen amb altres d'inspiració netament modernista. Entre aquests mereix menció especial la porta de forja de la tanca, a base de cercles concèntrics amb radis en forma de sageta. Un altre dels immobles singulars catalogats no és altra que la Casa Gòtica, situada a la plaça de l'Església. Aquest edifici de 1534, segons indica la inscripció en una de les llindes, està construït sobre la base d'una casa més antiga. Conserva el portal de punt rodó i el porxo d'arcs ogivals, així com diverses finestres d'estil gòtic tardà, d'arc conopial lobulat. Va ser reconstruït durant els anys cinquanta del segle XX per Joan Rectoret, que el va llegar a la vila. Actualment és la seu de l'Arxiu Històric Municipal Jaume Clavell i Nogueras i de les oficines del Museu del Càntir. La masia de Can Calopa –obra de 1698 segons es pot llegir a la llinda del portal del pati, on hi ha també l'escut familiar, amb un gos (“ca”) i un pa (“lo pa”)– i la mateixa escola Bernat de Riudemeia també s'han catalogat.
Pel que fa als elements arqueològics de la vila que recull el catàleg, s'hi pot trobar, entre d'altres, la font de Sant Domingo, l'origen de la qual es remunta al segle XV. La font actual és, però, de l'any 1883, reformada el 1958. A la part superior té una capelleta amb la imatge del sant. Les gàrgoles i la mateixa església de Sant Julià també formen part del catàleg de patrimoni. Pel que fa a l'església, aquesta es va refer entre els anys 1515 i 1539, i és un exemple de l'estil gòtic tardà, en un període de decadència. Va ser bastida amb pedra de la muntanya de Montjuïc pel mestre de cases gironí Miquel Canut i el francès Perris Absolut. Va ser restaurada el 1897 per Puig i Cadafalch. L'important retaule del pintor napolità Nicolau Credença, la magnífica trona renaixentista i el retaule del Roser van ser destruïts el juliol de 1936. Quant als elements paisatgístics i naturals, entre d'altres, s'han inclòs al document el jardí d'estil anglès de Can Garí, el jardí d'estil francès del Baró de Viver i arbres singulars del municipi.
La casa d'estiueig de Josep Puig i Cadafalch
Un dels elements amb més entitat pròpia d'aquest catàleg és la casa d'estiueig que l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch va construir a la plaça de Vendre d'Argentona i que està catalogada com a bé cultural d'interès nacional (BCIN). Després de molts anys d'estira-i-arronses amb els propietaris, el consistori la va poder adquirir, i està previst començar-ne la rehabilitació aquesta mateixa tardor. La reforma, però, començarà per la primera fase, que està previst que duri uns deu mesos i que consistirà a reparar tota la coberta de l'immoble i la terrassa del primer pis, que dóna a la plaça de Vendre. Aquesta primera part de la rehabilitació té un pressupost d'uns 315.000 euros i, per tal de sufragar-la, l'Ajuntament d'Argentona ja ha aconseguit una subvenció de 250.000 euros provinents de CaixaBank i una altra de 53.000 euros que prové de la Diputació. Després d'aquesta primera fase, l'Ajuntament ja està immers en la recerca de recursos econòmics per poder afrontar les següents etapes de l'obra. En aquest sentit, el regidor de Cultura, Àngel Puig (ICV), ja va explicar que s'ha demanat una partida a la Generalitat. En aquesta segona fase els treballs servirien per rehabilitar les façanes de l'immoble i, si tot va com està previst, podrien començar durant l'any que ve. En la tercera, s'actuaria als interiors, i la quarta serviria per reformar el jardí i les tanques perimetrals del casal.