crítica de teatre / «la infanticida» i «germana pau»

Calia?

Embarcats en una mena d'operació nostàlgica, el director d'escena Josep Maria Mestres i l'actriu Emma Vilarasau han recuperat, 16 anys després de posar-lo en escena, el monòleg breu La infanticida, de Víctor Català, pseudònim de l'escriptora escalenca Caterina Albert. Però és clar, en aquest país les obres de teatre no poden durar mitja hora, han de ser de, com a mínim, una hora, de manera que Mestres va decidir afegir-hi, gairebé com a torna, un altre monòleg breu de la mateixa autora, Germana Pau, que dura una altra mitja hora. Afegint-hi el descans preceptiu, en aquest cas necessari per trasmudar la convencional escenografia d'hospici a manicomi, enretirant quatre llits, posant-hi un catre i tapiant les finestres del decorat, ja tenim hora i quart, és a dir, el paquet sencer.

Però aquesta operació, la primera del Teatre Romea en una temporada de recuperació de clàssics catalans –en la mateixa temporada va presentar Terra Baixa, de Guimerà, i La ruta blava, de Sagarra–, no només és nostàlgica, gairebé es tracta d'arqueologia, perquè els dos textos, tant La infanticida, però sobretot Germana Pau, malgrat el seu interès literari, han notat el pas dels anys. La proposta és recuperar-los tal qual, sense una necessària actualització, sense treure'n la pols, de manera que assistim, una vegada més, a l'exhibició de la relíquia que fa tuf a naftalina i que potser fóra millor que restés dins l'armari, dins els llibres, per al seu estudi, mantenint-se en el camp acadèmic i de la lectura, situant-ho en el seu context. I, si és cas que ha de tornar a reencarnar-se, que sigui fet de manera diferent. En aquest cas, no haver fet això convida a pensar que únicament ha estat una mena d'operació purament comercial, utilitzant l'esquer de la popularitat d'Emma Vilarasau, que en aquesta peça tendeix a l'histrionisme, a l'abús del crit i el gemec, absent la frescor i l'autenticitat, malgrat el llarguíssim postís capil·lar. Àngels Gonyalons ha de lluitar amb un altre text mancat d'interès dramàtic, sense entitat, tal com està presentat, i no es pot evitar la sensació que es tracta de l'aperitiu del que ha de venir després. Realment calia?

Autor: Víctor Català (Caterina Albert). Direcció: Josep Maria Mestres. Interpretació: Àngels Gonyalons i Emma Vilarasau. Lloc i dia: Teatre de Salt, 9 d'octubre del 2009.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
cultura

Mor l’artista d’avantguarda Gerard Sala als 82 anys a Sant Joan de les Abadesses

música

L’holandès Tom Kerstens obre el 21è Festival de Guitarra Girona Costa Brava

Girona
música

La 17a edició del Vijazz porta Hiromi, Cory Henry i Lizz Wright a Vilafranca

vilafranca del penedès
ARTS EN VIU

L’espectacle més gran de Dagoll Dagom, com a inici del comiat

BARCELONA
música

Mishima, Magalí Datzira, Ernest Crusats i Magalí Sare actuaran al terrat de La Fàbrica de Celrà

celrà
Música

Carla Bruni inaugura el festival Nits de la Duquessa de cardona

Cardona
ARTS EN VIU

La marmota vaticina que el nou musical de Nostromo serà en català a Barcelona

BARCELONA
ART

Un catàleg recull l’obra de l’artista Josep Niebla

Girona
guardó

Eduard Marco, premi Gabriel Ferrater de poesia

Sant Cugat del vallès