Aflora part d'un cementiri del segle IV únic al país, a Camps
Els arqueòlegs localitzen un llindar de la porta d'accés a un recinte funerari amb petjades esculpides que simbolitzen el pas de la vida a la mort
Una peça similar que es troba a Roma permet identificar la troballa
L'última fase de l'excavació arqueològica de la plaça de Camps (al terme municipal de Fonollosa) ha posat al descobert una peça d'un cementiri dels segles IV-V única a Catalunya i amb molt poques referències a l'Estat espanyol. Es tracta d'un llindar de la porta d'accés al recinte funerari –part inferior que es trepitjava– en el qual hi ha esculpides un total de sis petjades de sabates de l'època, amb un relleu que acaba en punxa.
Núria Cabañas, directora de l'excavació (de l'empresa Cat Patrimoni), va destacar ahir la simbologia de la troballa. Les dues petjades del mig miren cap endins i les quatre dels laterals, cap enfora: “En el món cristià (als segles IV i V ens trobem en el tombant entre l'època romana i la cristiana) representa deixar una vida per entrar a formar part d'una altra; deixes el món dels vius per entrar al món dels morts.”
Es tracta d'una descoberta “excepcional”, ja que actualment no es coneix cap entrada de cementiri amb petjades del segle IV a Catalunya. I a l'Estat espanyol, va explicar Cabañas, “hi ha negatius relacionats amb espais de cementiri” amb la mateixa simbologia, “però s'han trobat en material ceràmic o àmfores, no en pedra esculpida”.
De fet, la pista que els va permetre identificar la descoberta la van trobar a Roma. Pere Tardà, responsable de Cat Patrimoni, va detallar ahir: “El referent que ens ha permès entendre la simbologia de la pedra està exposat als Museus Capitolins de Roma i conté quatre petjades amb el peu descalç esculpit; dues miren cap a dins i dues miren cap a fora.”
El llindar de la porta localitzat està lligat a un recinte funerari d'època tardoantiga (també dita tardoromana o paleocristiana) del qual s'han localitzat dos dels quatre murs de tancament: el de la part sud –on ha aparegut la cirereta del pastís– i el de la part oest. El de la zona est no s'ha trobat, ja que amb tota probabilitat estaria situat sota l'església actual, mentre que a la part nord s'ha excavat “un petit tram d'un mur que per tipologia de morter i dimensions” podria ser el tancament del recinte al nord. Dins, s'hi han trobat cinc tombes de l'època amb els seus esquelets.
Cabañas va explicar que “segurament seria un edifici funerari amb zones cobertes amb teules i amb altres al descobert”, una disposició que recorda els cementiris actuals. Segons va remarcar, no se'n pot dir temple “perquè no s'ha trobat res que ens indiqui que ho era, però és un edifici funerari, s'hi feien enterraments i segurament algun tipus de cerimònia”.
Des del primer dia, els arqueòlegs han buscat també la presència de restes que evidenciessin la localització d'una vil·la romana sota Camps: “Si hi ha un cementiri, relativament a prop hi hauria d'haver els habitatges”, apuntava Cabañas. La seva presència, però, no s'ha pogut corroborar.
LES FRASES
1.500 anys d'enterraments
L'excavació es va iniciar el gener del 2015, quan les obres per reformar la plaça van destapar les primeres restes. S'hi han fet quatre campanyes i s'hi han trobat 158 tombes d'èpoques que van des del segle IV al XIX. La troballa més antiga és el recinte funerari del IV-V, amb cinc enterraments. El segueixen les tres antropomorfes medievals del X-XI; i la resta de tombes de caixa de llosa, ja plenament medievals, del XII. En el segle posterior, l'espai s'abandona com a recinte funerari: es localitza una base de premsa de vi i un edifici del XIV-XV. Més tard, l'habitatge s'enderroca. S'usarà de nou com a zona d'enterraments fins al XIX, quan Camps es dota d'un nou cementiri i es fa la plaça. L'alcalde de Fonollosa, Eloi Hernández, va detallar que les troballes es taparan amb geotèxtil i grava “per si mai es vol continuar l'excavació” (hi hauria més marge cap a la zona nord) i que la plaça quedarà urbanitzada a finals d'any. El llindar es restaurarà i s'exposarà a l'església, i se'n farà una rèplica que quedarà al terra de la nova plaça, on es referenciaran els elements més importants que han permès datar l'origen de Camps al segle IV (fins ara, el document més antic era de l'any 950). Els treballs han tingut un cost de 90.000 euros, que ha aportat la Diputació.