Els capgrossos d'Igualada ja tenen història
Quatre elements de l'imaginari festiu han inspirat un recull de contes
L'igualadí Llorenç Miquel, director artístic de cinema i televisió, va crear a principis dels anys 80 quatre capgrossos, que s'afegien al ric imaginari festiu de la ciutat. Eren Mosca l'aviador, Rufus el traginer, Martingales el músic i Petra l'encantadora.
El periodista igualadí Albert Rossell recorda que aquests capgrossos li “van cridar molt l'atenció”, tot i que trobava que “tenien una assignatura pendent, no tenien una història al darrere”.
I no va trigar a crear-ne una per al primer, Rufus el traginer. L'any 2006 va escriure el conte sobre aquest gegantó, amb la clàssica diligència de la ciutat al cap. No va ser fins al 2013 que va escriure els altres tres contes.
Amb les històries creades, va voler saber l'opinió del creador dels capgrossos i dels membres de Dessota, l'entitat que els omple de vida durant les cites festives. Després, va proposar-ne la difusió a l'Ajuntament d'Igualada.
El resultat és el llibre Savis caparruts, il·lustrat per Elisabet Serra, que es presenta avui a la Biblioteca Central d'Igualada en el marc dels actes de la festa major de la ciutat.
Rossell explica que ha caracteritzat els personatges com a coetanis en el temps, en una època difusa en el primer terç del segle XX. Tots quatre contes s'enllacen entre si, sigui quin sigui el primer que llegim.
L'autor avança les històries que li han inspirat els capgrossos igualadins. Mosca l'aviador “és un nen que té dèria per volar i farà el que sigui per aconseguir-ho”; Rufus el traginer “va de poble en poble i té un fill malalt que pot curar un únic metge de tot el món”; Martingales el músic “arregla instruments vells i a cada ciutat que visita en construeix un de nou amb les peces que troba”, i finalment Petra l'encantadora “cultiva de forma ecològica, i fa remeis i ungüents per guarir la gent”.
Els contes estan pensats per a tots els públics, i Albert Rossell explica que “en una època de pantalles, aquest llibre és una bona oportunitat per passar una estona llegint pares i fills”.
En espera de l'acollida que tingui el llibre, el periodista igualadí ha passat ja l'examen més dur. La seva filla de 10 anys els va llegir fa dies i “els ha posat un 8 de nota, que és molt, perquè és molt exigent”, diu l'autor.
