El Museu del Suro tanca el cercle
L’obra pendent per renovar i ampliar l’exposició a l’antiga factoria de Can Mario arrenca la setmana vinent
Va quedar ajornada el 2012 per l’alt cost de restaurar l’edifici i la Covid-19 ha estat el darrer obstacle
El Museu del Suro de Palafrugell, quan ja ha passat prop d’un decenni de la inauguració de la seva seu definitiva a les dues naus monumentals de l’antiga factoria de Can Mario, veu a prop la gran tasca pendent d’estrenar l’exposició definitiva, l’any vinent. El 2012, el govern local i la Diputació van prioritzar el nou continent, en espera de disposar de nous recursos per renovar el discurs de la mostra. Provisionalment, es va aprofitar l’exposició dels anys noranta, actualizada i ampliada en nombre de peces, en els nous espais més esponjats. Però ara, el regidor delegat del museu, Marc Heras, destaca que la superfície de l’exposició permanent es triplicarà, dels 400 metres quadrats actuals fins a uns 1.200, ja que condicionaran una ala del primer pis que fins ara estava tancada com a magatzem.
Els treballs s’abordaran en dues fases. Ja s’havien endarrerit, primer, per beneficiar-se dels fons europeus Feder. I posteriorment, amb la pandèmia, l’actuació ha estat més dos anys als llimbs, pel risc afegit de no complir els terminis i perdre els ajuts de la UE. Aquest estiu, però, els van confirmar que tenen de marge fins entrat 2022, en el cas de la segona fase, i Heras diu que han decidit aprofitar fins a la tardor, per mantenir l’equipament en marxa durant la temporada alta turística. A partir de la setmana vinent, iniciaran la primera fase, a la planta baixa. I a inicis d’any, abordaran la segona, a tot el primer pis. En total, 1,91 milions d’euros d’inversió que volen tenir executada a l’estiu vinent.
Mig segle avançant
El 2022, de fet, farà 50 anys de la seva posada en marxa, al 1972, per part de l’arqueòleg gironí Miquel Oliva i els investigadors locals Joan Badia i Albert Recasens. Però d’aquella primera llavor, amb col·leccions exposades a la Casa de la Cultura Josep Pla, l’equipament va anar creixent i itinerant per Can Genís o l’edifici d’Arts i Oficis –al carrer Tarongeta–. Però l’oportunitat de dur-lo a Can Mario i salvar, de retruc, la fàbrica Armstrong, un procés iniciat amb la posada a la venda del complex, el 1991, i resolt urbanísticament el 2001, que encara s’ha allargat vint anys més per rehabilitar les naus i disposar de l’exposició definitiva.
La mostra repassarà també la feina forestal
El discurs expositiu, explica Heras, més enllà d’ampliar el nombre d’objectes i maquinària del fons, pretén “ampliar tota la narració al conjunt del procés productiu”, amb més protagonisme, per exemple, de la feina a bosc, la pela o els valors d’un supermaterial ecològic i renovable, que com a aïllant cada cop té més encaix a la construcció. El regidor també avança que hi haurà espai per analitzar el canvi social que l’activitat tapera va suposar per a Palafrugell i la seva gent. Com a resum gràfic, miraran de tancar el cercle natural que va de la gla, com a fruit i llavor de vida de l’alzina surera, fins al tap del final del procés, dos objectes similars en mida i forma.
El retard de l’exposició ha fet ajornar reparacions
En paral·lel a les obres de la nova exposició, el regidor s’ha compromès a resoldre aquesta tardor altres deficiències que amoïnaven els treballadors del museu, com ara uns degoters que des del 2012 han generat maldecaps, o la reparació d’un equip de clima avariat des del 2019. Heras recorda que al juliol el ple ja va habilitar una partida addicional de 35.000 euros i la junta de govern ha demanat tres pressupostos per adjudicar els treballs a la coberta, on ja s’han detectat els punts febles per on es filtrava l’aigua de pluja, especialment per algunes escomeses de les conduccions de ventilació. L’objectiu és executar aquestes obres alhora que es treballa a l’interior.
