Un vers fresc i volàtil

L’actriu Carme Fortuny recorda com Paquita Ferrándiz li advertia afectuosament al camerino: “No deixis les comes altes; fes punts i a part. Si no, fas cantarella i avorriràs la gent.” Ho comenta en el documental que s’ha gravat per al centenari i que es va presentar dilluns al vespre al Romea . Havia de presentar-se en aquest escenari perquè és el que explica millor l’evolució vital i teatral (“el teatre va ser la seva vida”, comenta la seva filla i també actriu Maife Gil) d’una primera actriu que va ser la preferida per Josep Maria de Sagarra. De fet, va escriure el seu paper de primera actriu de joveneta i, quan va tornar de la segona gira americana, va intercedir perquè Ferrándiz estrenés Soparem a casa (1959). Aquesta tarda, companys d’escena com Josep Maria Pou, Joan Pera i la mateixa Maife Gil (que apareixen en el documental), així com Marta Angelat i Joan de Sagarra, fill del dramaturg, intervindran en una conversa informal. A Ferrándiz tothom li agraeix la seva alegria i la capacitat de dir el vers de forma natural, gens forçada, comenta Carme Sansa, també al documental que ha escrit el seu gendre Camilo García (amb Jordi Pujal, que avui modera la xerrada).

A més del documental, el centenari de Paquita Ferrándiz també ha elaborat una completa i didàctica exposició que es pot veure al novembre al Romea i que també té previst fer una gira per la Xarxa de Biblioteques i també pel Museu de les Arts Escèniques , a l’Institut del Teatre. Ferrándiz va ser autodidacta i filla d’una estirp de família teatral.

Al Romea hi va estrenar deu obres de Sagarra, del 1935 al 1961. Va fer dues gires americanes amb el seu home, Pedro Gil, dins de la companyia Alejandro Ulloa. Al seu retorn es va integrar a la companyia Maragall. I més tard al dissortat Teatre Nacional de Barcelona (dirigit per Loperena, Salvat i Polls). Va ser una aventura que va provar sort al nou Teatre Calderón de la Barca, al Moratín, al Poliorama i a l’Español. També va ser de les primeres a aparèixer en els programes dramàtics en català tant a TVE com a TVC. “A casa, l’amenaça que el teatre perillava va aixecar gran preocupació, era com casa nostra; de petita em pensava que era l’únic teatre de Barcelona”, diu Gil. Se la nota agraïda pels prohoms que van decidir comprar la finca per evitar que es tirés a terra. “Si no arriba a ser per això avui no parlaríem del Romea ni de Paquita Ferrándiz”, comenta Gil.

El 1983 (any que va rebre la Creu de Sant Jordi) va intervenir a El cafè de la Marina. El dia de l’estrena, quan va sortir a l’escenari, va rebre una ovació inesperada que, per poc, li treu el vers. Es va sobreposar i va continuar fent que el vers dringués, fos volàtil i natural, i omplint l’escenari, com comenta Joan Pera. I connectant sempre amb el públic, com insisteix Josep Maria Pou.