Tots som jugadors

“Els vide­o­jocs són una evo­lució de les jogui­nes de tota la vida o bé una cosa del tot nova?” Aquesta és una de les pre­gun­tes que plan­teja Homo ludens. Vide­o­jocs per enten­dre el pre­sent, una expo­sició que posa damunt la taula més inter­ro­gants que res­pos­tes, però que en aquest cas sí que con­testa. Hi ha cinc cate­go­ries de jocs, i de cada una en posa exem­ples tra­di­ci­o­nals i de vide­o­jocs: recol·lecció (el joc africà man­cala i els come­co­cos), guerra (els escacs i l’Xcom: Enemy Unk­nown), con­fi­gu­ració (el tren­ca­clos­ques i el Tetris), habi­li­tat (bales i l’Street Figh­ter) i simu­lació (la casa de nines i The Sims). A par­tir d’aquesta reflexió antro­pològica, Homo ludens pro­posa al Cai­xa­Fo­rum un recor­re­gut par­ti­ci­pa­tiu i interac­tiu per diver­ses sales que ens fan refle­xi­o­nar sobre el paper dels vide­o­jocs en la nos­tra soci­e­tat i en la con­fi­gu­ració de la nos­tra iden­ti­tat. “El vide­o­joc és un ele­ment cen­tral per enten­dre la nos­tra soci­e­tat”, diu el comis­sari de l’expo­sició, Luca Car­rubba, que és doc­tor en estu­dis avançats de pro­ducció artística de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. La mos­tra ana­litza els vide­o­jocs com a indústria i mitjà d’expressió. Pro­posa la tesi que vivim en un món en el qual vida i joc estan cada vegada més rela­ci­o­nats, i juguem sense ado­nar-nos-en quan viat­gem, quan apre­nem o fins i tot quan ens ena­mo­rem. En aquest sen­tit, l’expo­sició plan­teja una pre­gunta als visi­tants que pot resul­tar inqui­e­tant: els likes de les xar­xes soci­als són l’equi­va­lent a les pun­tu­a­ci­ons dels vide­o­jocs? És a dir, tota la vida social i la relació amb els altres es plan­te­gen, sense que ens n’ado­nem, com un joc?

Inau­gu­rada dime­cres pas­sat al Cai­xa­Fo­rum de Bar­ce­lona, l’expo­sició es podrà veure fins al 18 d’abril del 2022 després de pas­sar per Madrid, on ha rebut més de 50.000 visi­tants. Elisa Durán, direc­tora gene­ral adjunta de la Fun­dació La Caixa, subrat­lla que 2.500 mili­ons de per­so­nes d’arreu del món són afi­ci­o­na­des als vide­o­jocs i explica que amb aquesta mos­tra “extra­or­dinària” volen fer “una apro­xi­mació no tant al vide­o­joc com a la soci­e­tat que hi juga, amb una mirada trans­ver­sal que mos­tra aspec­tes dife­rents com el dis­seny, la ciència, l’art...”. Pro­posa al visi­tant “una reflexió de com han can­viat la nos­tra iden­ti­tat i manera de rela­ci­o­nar-nos”. L’expo­sició també con­vida a “refle­xi­o­nar sobre si els vide­o­jocs són peri­llo­sos, si esti­mu­len la cre­a­ti­vi­tat i si poden modi­fi­car les pers­pec­ti­ves sobre un tema”.

Homo ludens és una mos­tra interac­tiva en què cada visi­tant pot fer el seu iti­ne­rari, dedi­car-li el temps que vul­gui i treure les seves pròpies con­clu­si­ons. En entrar-hi, es faci­lita un dis­po­si­tiu amb el qual es pot crear un ava­tar i anar res­po­nent pre­gun­tes durant la visita. “No és una expo­sició pen­sada per a juga­dors i juga­do­res, és per a tot­hom, per enten­dre que avui tots som juga­dors –diu Luca Car­rubba–. Els vide­o­jocs s’han introduït en la nos­tra vida: a apli­ca­ci­ons com Goo­gle Maps, por­tals digi­tals, fins i tot ens ajuda a tro­bar l’amor... La ludi­fi­cació s’ha estès a tota la soci­e­tat.”

L’expo­sició explora els vide­o­jocs com a pro­posta cre­a­tiva, amb exem­ples con­crets i a través d’obres d’artis­tes com Bill Viola, Daniel Cano­gar i la bar­ce­lo­nina Mónica Rikic, i ana­litza com con­fi­gura la nos­tra iden­ti­tat: “A través del joc, soci­a­lit­zem des que nai­xem –diu Luca Car­rubba–. El jocs ens han acom­pa­nyat des de sem­pre. Quan juguem, par­ti­ci­pem d’un entra­mat simbòlic i cul­tu­ral que ens defi­neix com a per­so­nes. El joc sem­pre ha estat pre­sent en les rela­ci­ons huma­nes i ara hi par­ti­cipa el vide­o­joc.”Homo ludens presta atenció als aspec­tes posi­tius i nega­tius: “Mos­trem els vide­o­jocs a la soci­e­tat amb les seves llums i ombres. La nos­tra iden­ti­tat es defi­neix pel jocs, però també creen patrons que bus­quen la retenció del juga­dor i pola­rit­zen les opi­ni­ons de la soci­e­tats.”