Els fragments d’un gran tot

Jordi Solà Coll (Barcelona, 1963) és fotògraf i també manté una estreta relació amb la literatura fragmentària: poesia, articles, dietaris i aforismes. En el món de la premsa escrita ha navegat per gèneres com ara l’opinió, l’anàlisi, la crítica de poesia i d’art, l’assaig i el reportatge, sempre amb una clara voluntat d’estil. És col·laborador d’aquest diari des de fa més de tres dècades.

Com a poeta ha guanyat diversos premis i ha publicat dos títols: Ulls de glaç (2017) i Ira (2019), a més d’haver participat en diverses antologies.

Ara presenta el seu primer llibre d’aforismes amb un format llunyanament emparentat amb el dietari, La mirada perifèrica. Dietari aforístic, publicat per l’editorial valenciana Afers.

Es tracta d’un volum breu i intens dividit en dues parts, a més d’un pròleg i un postfaci. En la primera part, que cobreix un lapse de temps que va del 2006 al 2014, Solà ordena alfabèticament els aforismes –un o més, fins a un màxim de set per entrada– relacionats amb un concepte, d’Absència a Wu-Wei. Entre els 285 conceptes, hi trobem Bellesa, Pavese, Mirada, Judici, Laberint, Suïcidi, Raó, Viatge, Tolstoi...

En la segona part, en què homenatja el Foc creuat de Rafael Argullol, ofereix en un ordre “falsament aleatori”, 148 aforismes creats, pensats, reflexionats, trobats, escrits entre el 2014 i el 2020. “L’esquelet del conjunt de l’obra reflecteix l’esperit anímic de cada època”, comenta Solà. “L’aforisme és un dels gèneres més antics de la història de la literatura. Un gènere que es manifesta en múltiples variants possibles: la màxima, el proverbi, la sentència o l’adagi”, explica l’autor, per a qui l’aforística és una forma de l’assaig que encaixa amb la seva manera de pensar i de dir. “Al capdavall, el pensament ha de menester una forma, un gènere, i aquesta s’articula literàriament en el fragment.”

En els últims quinze anys, l’autor ha trobat en l’aforisme la fórmula per fixar en el temps la seva particular mirada perifèrica. “Assajar és persistir en allò que ja ha estat pensat d’antuvi; encara més si la reflexió té el seu origen en el fragment. Això és el que he fet aquests anys, posar a prova una manera de pensar, la meva, l’única a la qual tinc accés directe i sense mediacions”, explica Jordi Solà, que enriqueix el seu pensament amb el d’autors universals com ara Adorno, Joan Fuster, Lukács, Argullol, Benjamin, Marc Aureli, Montaigne, Wittgenstein, Kafka, Proust, Kierkegaard, Nietzsche, Mann...

Solà adopta “l’aforisme com a temptativa d’assajar el pensament en el context del temps històric, perquè és en aquest esdevenir perpetu que l’ésser transita per la història, un ésser que indaga en el món a fi de renovar el vell en una forma nova”.

“Cada aforisme de La mirada perifèrica és un fragment de les obres que mai no escriuré, l’extensió sintètica de centenars de llibres imaginaris”, i que ara el lector pot assaborir, permetent que les centenars d’idees del llibre l’omplin i es diversifiquin i creixin en barrejar-se amb el pensament propi.