Al consens cultural
El ParlaMent de la Cultura estableix les bases amb l’administració per constituir un observatori des d’on incidir en la política cultural
Arran de la contínua denúncia de precarietat i de veure com les decisions cauen com un xàfec, sense una suficient consulta al sector i a la ciutadania, va néixer Cultura de Base, per erigir-se com una veu davant de l’administració tant de l’Ajuntament com de la Generalitat. El març del 2019 van engegar un procés constituent que va culminar ahir amb la gènesi de l’Observatori de la Cultura, en què, amb el suport de tècnics municipals i de la Generalitat, es pugui veure quin és el diagnòstic actual de la cultura i com es pot incidir en possibles canvis. Ahir mateix es començaven a recollir preguntes que ajudin a entendre la situació i detectar-ne les emergències.
El Primer ParlaMent de la Cultura es va constituir per pressionar els partits polítics, davant d’unes imminents eleccions municipals. Ara arriba la constitució de l’Observatori quan l’Ajuntament de Barcelona ha engegat el Pla de Drets Culturals i quan el Departament de Cultura prepara la llei de drets culturals. L’Observatori podrà codissenyar la manera de participar-hi. Segons Jordi Foz, secretari general de Cultura, aquesta nova llei permetrà “aterrar” la declaració de la cultura com a dret essencial. Vol ser una norma ambiciosa que poques institucions tenen i que està en la línia del Pla de Drets Culturals de Barcelona (que estableix pressupost i objectius en un calendari dins d’aquest mandat). Per a Cultura de Base, tot i que celebren la predisposició municipal, consideren que no s’han integrat prou les seves demandes, que quan se’ls va presentar “més va ser com a sondeig” que no pas com a proposta constructiva, denuncia Verònica Navas. Tot i així, entitats, artistes i ciutadans plantegen l’Observatori de la Cultura com un espai en positiu on conèixer, denunciar i incidir en la política que supera l’abast de la cultura perquè pot tenir repercussió en altres camps com el treball, la descentralització, el feminisme, la descolonització o l’ensenyament.
D’entre el centenar de persones que va convocar la iniciativa ahir al matí al Santa Mònica, l’exconseller i exregidor de Cultura Ferran Mascarell destacava dues emergències per salvar la cultura: que hi hagi una major democratització en la distribució de recursos i que creixi molt el finançament a Cultura. Insistia que no es poden comparar els percentatges d’Estat, Generalitat i Ajuntament perquè, per exemple, la Generalitat ha de sustentar Sanitat i Educació, que implica un pes en el total que els distorsiona. Calcula que s’ha d’aconseguir l’1% del pressupost estatal; el 3-4% de la Generalitat (hi ha el compromís d’arribar al 2% el 2024) i entre el 7 i el 10% municipal (avui és del 4,8%).
No al “frontisme” ni a la “paranoia”
El ParlaMent va arrencar el 2012, arran del moviment del 15-M. Vol ser un mecanisme per legitimar la política, alhora que auditar-la contínuament. L’exregidora de Ciutat Vella (fins al 2010) Itziar González n’és una de les impulsores. Entén que la ciutadania ha de poder conèixer de prop les dificultats i responsabilitzar-se per trobar solucions, superant el “frontisme” d’uns i les “paranoies” dels altres, des de la confiança mútua: “No hi ha opció a la derrota”, proclamava ahir González. És possible i hi ha un camí.
LA DADA
Demandes inicials del sector a l’Observatori
Entre les primeres demandes que es formularan a l’Observatori (i que tindrà un espai virtual per fer-se accessible, tot i que puntualment també pugui disposar d’un espai físic, com els han ofert al Santa Mònica i a l’Icub) hi ha la demanda de per què es permeten concessions a centres cívics o museus en què es precaritzen llocs de treball (i que principalment afecta els joves), o saber si es poden establir uns barems de preus que s’han d’estipular com a artista davant d’una actuació, o quines demandes es fan als equipaments a canvi de la inversió. En aquest sentit, Daniel Granados, delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, convidava a llegir els plecs dels concursos per a la Casa de la Música que incideixen en la importància de comptar amb el veïnat per al seu desenvolupament. Xevi Dorca, president de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya, advertia que, els darrers anys, el sector de la dansa ha fet passes enrere quan han acceptat la condició de fer-se autònoms, en comptes de ser contractats, per treballar. I no, responia Navas a Gemma Sendra (regidora d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona i exmembre del CoNCA), present a la trobada, “Cultura de Base no és només una incubadora d’artistes”, perquè hi ha un gran teixit que fa anys que es mou en aquests marges.