La imaginació, passió i il·lusió de Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Gran Teatre del Liceu, són inqüestionables. Ens podrà agradar més o menys com queda construïda la propera temporada liceista, però és inqüestionable que és una programació esquitxada dels elements abans esmentats i que, al costat d’altres propostes musicals de la ciutat, denota la presència d’una ànima. Almenys d’haver-se atrevit a somiar. Tot això no treu que el teatre com a institució no hagi de plantejar-se seriosament qüestions que tenen a veure amb l’actual context de crisi sistèmica global com ho són els preus desorbitats de les localitats o uns plantejaments comunicatius més interessats en criteris de màrqueting que no culturals.