Vallverdú, centenari: “El català no s’utilitza prou”

Josep Vallverdú, que ahir va fer cent anys, va ser homenatjat en un acte al Palau de la Generalitat, on el president Pere Aragonès va qualificar-lo d’“home savi, català desacomplexat i de valors ferms” i en el decurs de què va recordar-se la seva condició de “guerriller de la llengua”, que és com l’escriptor lleidatà, de fet, es descriu en l’últim llibre, La llengua viscuda.

L’acte institucional central de la commemoració de l’Any Josep Vallverdú, que va reunir també els expresidents Pujol i Montilla, així com diversos consellers, família i amics, va començar amb un fragment del programa de TV3 Il·luminats, durant què l’escriptor Jordi Lara –que, amb dotze anys, va quedar “commogut” amb la lectura d’En Roc drapaire– reconeixia a Vallverdú haver despertat en molta mainada “el gust per la lectura i, per tant, la curiositat per la vida”. A continuació, i després d’un parlament de Carme Vidal, comissària de l’Any Vallverdú, l’escriptor va mostrar la seva preocupació per la llengua en una conversa amb Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i Pema Maymó, editora de La Galera. “La situació de la llengua no és falaguera –va lamentar el creador de Rovelló–. El català retrocedeix perquè no l’emprem prou. No entenc per què si una clienta catalanoparlant entra en una botiga i la dependenta li pregunta «¿Qué desea?», li respon en castellà.”

Vallverdú va criticar “la forta campanya” que hi ha per “destruir” la llengua i va demanar també a la televisió pública del país utilitzar un “català més depurat”. L’escriptor, ja centenari, finalment, va expressar també la seva opinió sobre les últimes –i desesperançadores– dades sobre comprensió lectora: “El perill més gran és que es perdi el gust per la lectura continuada i expansiva i s’accepti com una realitat la lectura comprimida, els missatges curts.” L’escriptor, després de confessar haver viscut amb “serenor” els actes d’homenatge i mostrar el seu desig de ser recordat com “una persona bona”, va tancar la intervenció amb una lectura del poema L’armari.

Per la seva banda, Pere Aragonès, abans de lliurar a l’escriptor la medalla del centenari, va defensar que la millor manera d’homenatjar-lo és “defensant, reivindicant i promovent la llengua”. “Vallverdú és un exemple de constància, treball, rigor, autoestima, patriotisme cívic i amor a la cultura i a la gent del país”, va afirmar, després d’incloure’l en una “generació d’escamots que mai no reculen i que van mantenir viva la fama de la llengua i la cultura en temps de repressió.”

Natàlia Garriga, consellera de Cultura, va enumerar algunes de les accions fetes els darrers mesos amb motiu de l’Any Vallverdú –des del bateig d’un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat amb el seu nom a la celebració de dues jornades acadèmiques a Lleida i Barcelona– i va ressaltar la figura del lleidatà “en un moment en què sembla que la cultura i la llengua catalana tornen a estar amenaçades, que els catalans correm el risc de tornar-nos a quedar isolats defensant les nostres llibertats”. Abans de la seva intervenció, Carme Vidal havia recuperat una de les frases de Vallverdú: “Estic cansat de moltes coses, però de defensar la meva llengua no me’n cansaré mai.”

L’acte, en què van actuar la cantant Carme Canela i el pianista Xavier Monge, va incloure també un reconeixement a la dona de Vallverdú, Antonieta Vilajoliu, a qui va escriure 62 cartes per acabar de convèncer-la que es casés amb ell, ara fa onze anys.

La cloenda del centenari es farà el 3 de desembre al Teatre Municipal de Balaguer, d’on Josep Vallverdú és fill adoptiu des del 2016.