Ballar per dignificar les morts de camí cap a Europa

El cicle Hacer Historia(s), que lidera La Poderosa, arriba a la cinquena edició amb propostes que interpel·len amb la memòria personal dels artistes i que projecten en problemàtiques socials. Com és el cas de Necroplis, d’Arkadi Zaides. La seva recerca, a mig camí de la coreografia i del documental, parteix de les 54.000 morts documentades de migrants provant d’arribar a Europa del 2013 al 2023 (“Es calcula que el nombre de morts deu ser el doble”, comenta Zaides), per part d’una ONG holandesa. En un mapa europeu, ha geolocalitzat el miler de tombes identificades escampades per tot Europa. Necropolis convoca la consciència europea a identificar tots els altres cossos que, a hores d’ara, estan enterrats en fosses sense conèixer els seus noms, sense poder advertir als familiars el tràgic desenllaç. La peça és una estrena a Barcelona i inclourà la mort de Bryan Ríos, un jove colombià de 28 anys mort sota custòdia policial als calabossos de Rubí, després que se li administrés un sedant al CAP de Rubí. Hacer Historia(s) s’allargarà fins al diumenge 29 d’octubre i es desplega en escenaris de Barcelona com ara el Mercat de les Flors, el Graner, el Macba, La Caldera, Paral·lel62 i les fàbriques de creació de la Nau Ivanow i la Fabra i Coats.

Daniel Lineham ha decidit fer una antologia de totes les seves performances a Body of work (avui i demà a la sala Pina Bausch). Procura reconstruir part dels seus treballs (va començar a ballar el 2004) obviant documentació gràfica. Confia en la memòria del cos i, de fet, la barreja amb la seva biografia personal. La mort del seu pare quan tenia 4 anys el va condicionar a ser artista? Els records dels seus avis irlandesos condicionen el seu jo d’avui? L’obra fa una projecció del seu jo del futur i, per extensió, de la història de la humanitat del planeta d’aquí a 10.000 anys. Per a Lineham, aquest darrer pas permet integrar la seva vida en un tot immens, la seva vida és una part insignificant d’aquesta xarxa de la humanitat. També Federico Vladimir i Pablo Lilienfeld revisen la seva història a Mónica Episodio 2: La quiero ver bailar. Les dues mares dels artistes argentins es diuen Mónica, mentre que l’una va ser pintora i va morir quan l’artista tenia 5 anys, l’altra ha estat model de nus que ha retratat el marit al llarg de la seva vida. Mónica suposa un projecte ambiciós, que van desenvolupant de moment com a petites càpsules en diferents residències artístiques. L’objectiu és, un cop haver-hi indagat extensament, construir una peça final.

La Poderosa programa cada dos anys aquest cicle que ajuda a repensar la relació del cos (i de l’art efímer) amb el rastre que es pot deixar a partir de l’arxiu i la memòria. Durant dues setmanes es programa dansa, performances, trobades, laboratoris i contextos artístics que conviden a la transformació com a resposta als processos de finitud.