La comtessa Guinedell, mà dreta de Guifré el Pilós

Àfrica Ragel va néixer el 1969 al barri barceloní del Poblenou i, allà, ella i la seva família són molt actius socialment i cultural. És llicenciada en filologia catalana, màster en creació literària i professora de llengua i literatura catalanes. Ha publicat una obra de teatre, deu títols infantils i ara presenta la seva setena novel·la per a adults, Guinedell, comtessa de les pedres (Columna), després de les recomanables Quan em vinguin a buscar (Tigres de Paper, 2015) i Gran ocell de silenci (Empúries, 2019).

Si les dues anteriors estaven ambientades a finals del segle XIX, en aquesta el viatge històric va molt més enrere i l’ambienta el 873 dC, durant el regnat de Guifré I el Pilós, amb qui es va casar la protagonista de la novel·la. Perquè Guinedell, comtessa de les pedres narra la història força desconeguda de la mare de la primera dinastia comtal catalana.

No es considera autora de novel·la històrica en exclusiva. “M’hi porten les trames, perquè m’he adonat que en totes les meves darreres novel·les, fins i tot en les juvenils, hi ha un fet real que em permet desenvolupar la història, tota la trama, i que sempre estic buscant molta documentació real per ambientar-la”, comenta Ragel.

En aquest cas, va ser plantejar-se que Guifré I havia de tenir dones al seu voltant, una mare, filles, fins que va topar amb el personatge de Guinedell. “Vaig començar a buscar informació d’ella; no n’hi ha gaire, però sempre apareix en les signatures de tots els documents que signava Guifré, des que es van casar, com a comtessa de ple dret. Em vaig adonar que dirigia moltes coses, manava moltíssim i era ben considerada; quan prenia decisions militars i polítiques, se l’escoltaven. Tot i que la historiografia l’ha oblidat totalment, com passa amb totes les dones, i això m’emprenya molt.”

Ragel s’ha basat en llibres de Ramon Abadal i Teresa Vinyoles per documentar-se. “Després vaig estar llegint tesis doctorals i articles per saber des de com era un castell en aquella època, que no eren com ara, perquè eren torres de defensa, fins a què menjaven, què pensaven de l’Univers, les plantes que feien servir... No hi havia espècies però sí vanos, i ostres a la costa barcelonina, i quan les dones tenien la regla es posaven túniques més fosques i es lligaven herbes aromàtiques a la cintura per dissimular l’olor...”, detalla. També, que s’aconsegueix més informació i més fiable de textos musulmans que de cristians. “Els bàrbars, per bruts i bàsics, eren els cristians i no els sarraïns.”

En la trama, “que és una novel·la, no una biografia”, s’explica que Guinedell, la filla de l’abat de la Grassa, deixa la protecció de l’abadia on ha crescut per casar-se amb el seu cosí Guifré I el Pilós. La il·lusió de la jove per iniciar una vida en companyia d’aquell de qui està enamorada s’esvaeix quan arriba a la seva nova llar, el castell d’Arrià. Ella, que ve d’un entorn amable, es troba envoltada de gelosies, odis i traïcions, i de mica en mica va veient que no era la favorita de la seva sogra, una dona implacable que està disposada a fer tots els possibles per veure-la caure. A mesura que s’enfronta a conxorxes i enganys, Guinedell va descobrint la seva força interior fins a convertir-se en la dona forta que va ser.

Paral·lelament a les intrigues familiars, Guinedell, que manté una relació d’absoluta igualtat amb el seu marit, no es resignarà a ser una peça passiva del joc. Amb determinació i coratge, emprendrà una lluita per aconseguir un lloc en la presa de decisions estratègiques i polítiques del territori.

“Quan es va casar, tenia 16 anys, i va acabar tenint deu fills! A més d’acompanyar el marit a tota mena de batalles i viatges. No s’enamoraven, tot i que ells segurament ho van estar, però prevalia la necessitat de continuar la dinastia. Guinedell era conscient que tenia una feina molt important i en tota mena d’àmbits”, conclou Ragel, que ofereix una novel·la ben ambientada i ben dialogada i que explica la vida i les circumstàncies d’una dona important –oblidada pels historiadors, com tantes altres– en un moment crucial per a Catalunya.