Cendoya celebra les ferides pròpies, com a eina d’aprenentatge a ‘Kebo’

Vero Cendoya celebra 15 anys de companyia amb un espectacle que repassa les cicatrius (físiques i mentals) i les celebra. Considera que, de cada error, en sorgeix un aprenentatge. Com a la tècnica oriental kintsugi, quan un artesà recull una ceràmica trencada i l’enganxa amb vernís de resina barrejat amb pols d’or, plata o platí aquest element té més valor que quan estava sencer. Kebo és el pinzell amb què s’unta el vernís. Aquest nom és, precisament, el títol de la coreografia que s’estrena demà (i només fins diumenge) al Mercat de les Flors.

Cendoya explica que va ser durant la pandèmia que va tenir temps a revisar el seu cos i descobrir les ferides antigues. Va pensar que es podria fer una trilogia en què exposés els coneixements dels errors previs. La primera peça, de carrer, estrenada al Sismògraf fa unes setmanes, Cicatrius (o contrapàs de mamuts i altres feres) ensenya la socialització més ancestral. Ara proven amb l’individu amb el segon treball: Kebo (Mapa de la pell d’un cos). Cendoya ja té emparaulada la producció de la tercera peça, Una brillant imperfecció, que s’estrenarà al TNC el curs vinent.

Des de fa set anys, la companyia incorpora ballarins de diversa capacitat. Ho fa, des del convenciment que “són bons intèrprets”: La seva diferència aporta uns colors que complementen un quadre, en el que habitualment hi raja narrativa teatral i un inconfusible humor. Cendoya no renuncia a la seva dansa de carrer, (La partida fa una dècada que ronda per tot el món). A hores, d’ara, tenen set espectacles actius. Comprova com la dansa integrasa s’ha normalitzat molt més a Europa. Efectivament, reconeix la directora del Mercat, Àngels Margarit, Catalunya té molta feina per avançar, tot i que hi ha companyies de dansa integrada a Catalunya, des de fa temps, com ara el Liant la troca de Jordi Cortés.

Les funcions de Kebo, que són una coproducció de la companyia i el Mercat juntament El Canal de Salt i Circuito CLAPS Specttacolo Dal Vivo, es complementen amb dues propostes més internacionals, dins del programa Europe beyond access. Per una banda, Diana Nepce amb The other side of the dance: L’acròbata va patir una lesió per una caiguda i ha transformat el seu moviment per poder continuar activa a l’escenari (dimecres i dijous, 18h). L’altra proposta és Harmonia de la coreògrafa hongaresa Adrienn Hód que explora el significat del cos humà en la dansa i la societat. Un grup de ballarins, tant amb discapacitat com sense, posa en qüestió les jerarquies de la dansa clàssica i també les formes suposadament progressistes de la dansa contemporània. El muntatge es podrà veure dijous i divendres (20h). Unusual Symptoms és la companyia de dansa del Theater Bremen des del 2012. Amb aquesta peça van rebre el Premi Rudolf Lábán 2023 a la millor peça de dansa d’Hongria.